DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREMOR f.
Ardor del cos o de l'esperit; cast. ardor. «Tinc una cremor en el ventre, que no em deixa reposar» (or., occ.). «Quina cremor més xafogosa!»: es diu quan fa aquell sol tan fort a l'estiu. Ab aquell refredament vench-li cremor de febra, Muntaner Cròn., c. 143. La part que aprés de sa mare sentira la cremor del insendi, Alegre Transf. 77. Sàpies que les letugues posades sobre la cremor val-hi, Macer Erbes. Ab bascha gran e dolor infinida | treball he mal, ab cremor amorosa | que dins mi tinch, Masdovelles 147. Se sentí una cremor a la cara que la féu tremolar tota, Oller Pil. Pr. 180. a) Donar o fer cremor: irritar, fer cremar qualcú d'indignació.
    Fon.: kɾəmó (or.); kɾemó (occ.).
    Etim.: derivat de cremar.

CRÉMOR m.
Bitartrat de potassi, que s'usa com a purgant en medicina i com a mordent en tintoreria; cast. crémor. Es diu també crémor tàrtar.
    Etim.: pres del llatí cremor, ‘crema de la llet’.