DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREPITAR v. intr.
Produir sorolls secs i repetits; cast. crepitar. Quan l'aire materialment crepita, Carner Bonh. 127. Havia oït com les espases crepitaven | a cops de mall en les encluses dures, Riber Geòrg. 60.
    Fon.: kɾəpitá (Barc., Palma); kɾepitáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí crepĭtāre, mat. sign.