Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crepuscle
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREPUSCLE m.
Claror solar que hi ha des de trenc d'alba fins a la sortida del sol (crepuscle matutí) i des de la posta del sol fins que és nit fosca (crepuscle vesperti); el temps que dura aquesta claror; cast. crepúsculo. D'aquella llum misteriosa de crepuscle, Pons Com an., 89. En la dolsura nuvolosa | del bell crepuscle vespertí, Riber Sol ixent 66.
    Fon.:
kɾəpúsklə (Barc., Palma); kɾepúskle (Val.).
    Var. form.
antiquades: crepúscol (D'un tenebrós crepúscol a la claror incerta, Oliver Obres, i, 75); crepúscul (Que's semblava a la claror de un cel de crepúscul, Genís Julita 110).
    Etim.:
pres del llatí crepuscŭlu, mat. sign.