DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRESCUDA f.
Acte i efecte de créixer; cast. crecida. En Manel que s'esqueya al balcó, llambregant pels murritorts de la Rossa, tieso y de fit a fit, com si volgués sobtar-los la crescuda, Pons Auca 52. Aquestes famílies en l'època de la crescuda de Barcelona s'haguessin construït llurs grans casalots, Sagarra Vida, i, 41. Els dos nens eren en aquell punt de llur crescuda que al cap de tres mesos ja res els anava a la mida, Pons Com an. 191. «Es sembrat ha pegat una bona crescuda» (mall.). Especialment: a) Brosta d'un any; les branques noves que treu en un any la figuera o un altre arbre.—b) Augment anual que fa la capa de suro mentre que és a l'arbre (Empordà).—c) La porció que creixen cada any les banyes del bestiar.—d) Augment del nombre de punts d'una passada, en fer mitja.
    Fon.: kɾəskúðə (Barc., Tarr., Bal.); kɾeјʃkúða (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
    Var. ort. dialectal, pròpia del valencià: creixcuda.
    Intens.:—a) Augm.: crescudassa, crescudota.—b) Dim.: crescudeta, crescudeua.
    Etim.: derivat femení de crescut, part. pass. de créixer.