DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CRESP, CRESPA adj.
|| 1. Arrissat formant ondes molt petites; cast. crespo, ensortijado. Lo cauall... los clins deu hauer espessos e cresps, Dieç Menesc. ii, 14 vo. «Aquesta col té les fulles molt crespes».
|| 2. m. Fil de seda o cotó de color viu, que s'entorcilla damunt d'alguns cordons per tal d'adornar-los (Griera Tr.).
|| 3. adj. f. Molt gran, extraordinària (aplicat a accions, especialment a malifetes); cast. gorda, sonada. «N'he feta una de molt crespa»: n'he feta una de grossa, imperdonable (pir-or., or.). I s'en vorà de crespes, aviat!, Saisset Jamecs 12. La nostra infortuna ven de que ne sem fet calcuna que és un poc massa crespa, Saisset Passatemps 7. Aquella gran tranquilitat li semblava també de mal flayre: un cop n'ha passat alguna de crespa, tot queda com un cementiri, Víct. Cat., Cayres 126. «Perdoneu-me aquesta, que demà en faré una de més crespa»: manera humorística d'excusar-se d'algun fet desencertat (Manresa).
Fon.: kɾέsp (pir-or., or.).
Sinòn.:— || 1, arrissat, rull, revull;— || 2, grossa, granada.
Etim.: del llatí crĭspu, mat. sign. || 1.
2. CRESP m.
|| 1. Capa més consistent que es forma a la superficie d'una cosa líquida, terrosa, etc. Especialment: a) El tel o crema de la llet (Bolvir, Puigcerdà, St. Feliu de P.); cast. nata, crema.—b) Part superficial endurida d'una vianda; cast. costra. «Arròs amb cresp»: arròs sec al qual, després de rossejat al forn, li afegeixen ou debatut damunt i el tornen posar dins el forn perquè s'hi faci com una crosta o cresp (Tortosa, Benassal). Coc amb cresp: coc cobert d'un compost sòlid de sucre, oli i farina (Benassal).—c) Crosta que es fa a la superfície de la terra quan després de ploure bufa el vent (Tortosa, Freginals); cast. costra. «Les plantes, al grillar, se troben amb un cresp a la superfície, que no tenen força per a rompre'l».
|| 2. Tela fina que té la superfície que forma un granellat menut (Men.). «Mocador de cresp».
Fon.: kɾésp (pir-or., or., occ., val., men.).
Etim.: sembla tenir relació amb el llatí crĭspu, ‘arrissat’, encara que la qualitat tancada de la e sigui anòmala, car la i breu llatina dóna e oberta en català oriental.