Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  creuer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREUER m.
|| 1. El qui duu la creu en una processó o altra cerimònia; cast. crucero, crucífero.
|| 2. Conjunt dels dos braços horitzontals d'una creu; cast. crucero. Sa creu... la posen tombada amb so creuer i es cap damunt s'altar major i es peu en terra, Alcover Cont. 92.
|| 3. Nau transversal d'una església, perpendicular a la nau principal; cast. crucero. La processó passant per lo creuer, entre'l cor y lo altar major, doc. segle XIX (Calend. Bal. 1880, p. 199).
|| 4. Lloc on es travessen dos o més camins; cast. crucero, encrucijada. Bernadet... aturava'l cavall al entreforch y creuer dels tres camins, Obrador Arq. lit. 21.
|| 5. Cada un dels talls en creu que es fan a les coques esplanades abans de ficar-les al forn (Eiv.).
|| 6. Barra de ferro que divideix en dues meitats la rama d'una premsa d'imprimir; cast. crucero.
|| 7. Enforcadura, lloc de la soca d'on parteixen dues o més branques (Alcarràs, Balaguer). Frondós arbre d'Orient... veia l'ombra de Zaqueu pels creuers del teu brancatge, Salvà Retorn 111.
|| 8. Creu formada pels llistons o barretes que separen un vidre de l'altre, en les vidrieres de portes o finestres (Mall.).
|| 9. Cada una de les barres col·locades a manera de diàmetres de la roda dels cadufos d'una sínia, i que juntes formen una creu (Gandia, Muro, Eiv.). De fer certes pintes e de adobar los creuhers de les cénies de la gabella de la sal, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 10. Cada una de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de la roda de les pintes, en el molí de vent (Mall., Men., Eiv.).
|| 11. Conjunt de dos fils de ferro encreuats que aguanten la tela d'un garbell o d'un erer (Mall.).
|| 12. Encreuament que fan en el centre del cul les esquerdes d'un paner, cove o altre recipient de vímens o verducs (Mall.).
|| 13. Cim on es troben els dos vessants de la teulada (Borges Bl., ap. Griera, BDC xx, 205).
|| 14. Paratge recorregut per un vaixell de guerra, en tots sentits, durant un termini fixat i amb una intenció determinada; cast. crucero.
|| 15. Viatge fet per un vaixell en pla d'excursió, d'estudi, etc.; cast. crucero.
|| 16. Vaixell de guerra de categoria intermèdia entre el destructor i el cuirassat; cast. crucero.
    Fon.:
kɾəwé (pir-or., or., men., eiv.); kɾewé (occ.); kɾewéɾ (val.); kɾəvé (mall.). Els creuers de la sínia i del molí ( || || 9 i 10), a Mallorca són pronunciats kɾəvésos, plural analògic de crevés (=creuers).
    Etim.:
derivat de creu.