DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CRIADA f.
|| 1. ant. Alletada; nodrida al pit; cast. amamantada. No desige... sinó que, ensemps catiu e marit, en los braços de la tua criada ma vida se allargue. Hi ha tu, benauenturada dida, a qui ella tan mèritament ama..., Corella Obres 96.
|| 2. Dona o noia que està al servei de senyors i viu a llur casa; cast. criada, sirvienta. Una criada | de monestir... | que era chiqueta | quan fou mongeta, Spill 4925. Aquexa senyora de qui vosaltres sou criades, Villena Vita Chr., c. 18. Per anar derrera | set infants que tench, | no trob cap criada | que valga un dobler, Penya Poes. 31. Criada gran: la que regeix la feina de les altres criades d'una casa, damunt les quals té certa autoritat.
|| 3. Ferro que penja dels clemàstecs i té un ganxo que serveix per a sostenir el mànec de la paella posada al foc (St. Joan les A., Montseny, Lluçanès).
    Loc.
—Quedar com la criada de Santa Anna: quedar com encantat, sense saber què fer (Olot); quedar desemparat o sense res (Aguiló Dicc.).
    Refr.—a) «Criada dolenta fa l'ama valenta» (Bayerri Refr.).—«Bé cuina la criada, però millor la bossa sorrada»: vol dir que per a fer el menjar bo, més que l'habilitat del cuiner hi val l'abundor d'ingredients apropiats (Martí G., Tip. mod. i, 37 a).
    Fon.: kɾiáðə (Ross., Conflent, Cerdanya, Barc., Tarr., Bal.); kɾiáðɛ (Gir., Olot, Ll., Tremp, Balaguer, Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi, Maó); kɾiáða (Esterri, Andorra, Tortosa, Maestr.); kɾiá (Cast., Val., Al.).
    Intens.:—a) Augm.: criadassa, criadarra, criadota.—b) Dim.: criadeta, criadetxa, criadeua, criadiua, criadona.—c) Pejor.: criadota.
    Sinòn.:— || 2, serventa, minyona;— || 3, guitza.
    Etim.: forma femenina del part. pass. de criar.

2. CRIADA f.
Cria, acte de criar. «Aquestes perdius fan dues criades l'any» (La Llacuna, ap. Aguiló Dicc.).