Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIAT, -ADA m. i f.: cast. criado.
I. || 1. Alimentat durant la seva formació o creixença. Puix tots d'una pàtria | sou nats y criats, Passi cobles 56. Com isquen de home criat en hermitatge, Tirant, c. 15.
|| 2. (Persona, animal, planta) que ja ha sortit de la seva primera època en què no es podia valer; que té vida pròpia sense dependre de l'esment d'altri.
|| 3. Educat; format en la part moral i en la manera de tractar els altres. Pregà que li cercassen muller ben criada e humil, Llull Blanq., c. 1. Leixaua-li fer lo que volia... dauant los estranys, perquè no diguessen que era mal criat, Villena Vita Chr., c. 92. Ses fiyes ben criades no gosavan descosir-se de ses faldetes de sa mare, Ignor. 14. (V. malcriat).
|| 4. Ensenyat (es diu especialment dels animals). «Tenim un moix criat que sap fer moltes habilitats». «Voldria tenir un llamp criat per enviar-lo allà on pogués fer més matx!» (Mall., Men.).
II. || 1. Qui viu a una casa i té per ofici servir els senyors d'ella. Si és la donzella degran parantela, | tantost vol tenir-uos per molt baix criat, Viudes donz. 470. L'emperador Alexandre... ordenà e stablí dotze de sos criats e seruidors per reys, Eximplis, ii, 211. Els criats aparellen els juments, Alcover Poem. Bíbl. 55. Per ext., a) Qui té per ofici servir una persona o família, encara que no visqui a la casa.
|| 2. Qui treballa d'una manera permanent a les ordes d'un amo o mestre en un obrador, en una alqueria, etc. (Ribera d'Ebre, Maestrat, Castelló); cast. mozo (i gañán si és de treballs del camp). El sinyó Juan... manà als criats que desferen deu garbes de canyots, Guinot Capolls 22. El masover té criats, que estan sempre a la masia, i jornalers, que hi van a jornal per temporades curtes (Morella). Un que fa de fuster, de manyà, etc., si no és el mestre, se li diu criat tant si és oficial com si només és aprenent (Morella).
|| 3. La figura del 10 en un joc de cartes (Ciutadella); cast. sota.
    Loc.

Estar pobre com la criada de Santa Anna: estar mancat totalment de recursos. El Notariet que estava al últim vale y pobre com la criada de Senta Ana, se quedà in albis, Rond. de R. Val. 79.
    Refr.
—a) «Qui vol criats, que criï moixos»: ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna (Men.).—b) «Al criat que servit ha, no li deguis res demà» (Cat.); «Al criat que servint-te està, no li degues res demà» (Mallorca).—c) «Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa» (Val.).—d) «Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat»: vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la (València).—e) «Criats amanits, a l'hostal en venen» (Olot): equival al refrany «Qui vol criats, que criï moixos».—f) «No sigues mai criat de malcriats» (Vinaròs).—g) «Criat de molts, agraït per ningú i maltractat per tots» (Vinaròs).—h) «Déu mantengui mon criat, per por d'altre més malvat» (Manresa).—i) «Si criats t'han de servir, aprèn sempre de sofrir» (Mall.).—j) «A un mal criat, un bon criador»: es diu al·ludint als pares que han estat llibertins però no toleren les faltes de llurs fills (val.).—l) «Al bon criat, mai no li falta un bon amo» (Tortosa).—m) «Los fills criats, los pesars doblats» (Sant Mateu).
    Fon.:
kɾiát (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: criadàs, criadarro, criadot.—b) Dim.: criadet, criadetxo, criadel·lo, criadeu, criadiu, criadó.
    Etim.:
del part. pass. de criar.