Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criminal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRIMINAL
|| 1. adj. Propi del crim; cast. criminal. a) Referent a la comissió o persecució dels crims. Jurisdicció criminal. Causes civils i causes criminals. Los ciutadans... de Tortosa et del terme han los juhiis en la ciutat e el terme ensems ab lo veguer en pleyts ciuils e criminals, Cost. Tort. I, i, 9. Ab totes justícies ciuils e criminals, Muntaner Cròn., c. 257. Per negun fet civil o criminal, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 430). No és stat negú qui nouell caualler se sia fet que no haje fet armes ciuils o criminals, Tirant, c. 49. Per tal excés, molt criminal y gros procès | fer-uos deurien, Viudes donz. 758. La scrivania de la Cort criminal, doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 539). Han mort marits, e may a mort criminal cort per tal falsia les sentencia, Spill 8116.—b) Que constitueix un crim. Amb paraules llemicoses desfresseu sa vostra criminal conducta, Ignor. 18. Y que altra cosa cal a gent sacrílega, incestuosa i criminal, Caymari Poem. const. 49.—c) hiperb., Que molesta extremadament. Però atura't, que el sol és criminal, | i jo el sento que em pica massa estona, Sagarra Equador 108.
|| 2. subst. m. i f. Persona que ha comès un crim o crims; cast. criminal. Quant ve es cas de fusellà un criminal, Ignor. 11.
    Fon.:
kɾimináɫ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
pres del llatí crimĭnāle, mat. sign.