Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  criteri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRITERI m.: cast. criterio.
|| 1. Norma per a jutjar de la veritat d'una cosa. Una mania que no entrava en el criteri del Estat del qual era funcionari, Massó Croq. 131.
|| 2. Judici, discerniment; facultat per a judicar les coses. Era homo instruïdet, que tenia bon criteri, Roq. 40. En Ramon... per criteri propi o per misericordia de Déu se rodejà de pochs companys y bons, Vayreda Sanch nova, 11. Senyor Domingo, vostè és persona de criteri, y aquí no hi ha polèmica, Vilanova Obres, iv, 71. «El meu cosí és una bona persona, però no té criteri».
    Fon.:
kɾitέɾi (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres modernament del llatí criterĭum, mat. sign. || 1.