DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CROADA f.: cast. cruzada.
|| 1. Expedició militar dels cristians contra els musulmans per reconquerir la Terra Santa. Pregava que amdós los reys... conquerissen los sarraïns..., l'apostoli donà perdó molt gran e manà croada, Llull Blanq., 81, 5. Sus sus liberts, ab front e pits croat | anem anem a la santa crohada, | sus que'l gran turch veig estar espentat, Anònim (Cançon. Univ. 317).
|| 2. Concessió d'indulgències feta pel Papa als qui prenien part en les croades contra infeels. Conquestes que per lo senyor rey vostre pare se són feytes, menys de ajuda de diners ne de croada que l'esgleya no hi ha donada, Muntaner Cròn., c. 36. Un hom que per deuoció de reebre la croada contra los enemichs de la fe se gità per una finestra, Eximplis, i, 178.
|| 3. fig. Acció bel·licosa en què participen molts contra una cosa que es considera perniciosa. «Les autoritats han promogut una croada contra les modes deshonestes».
|| 4. Entreforc de camins. En les cruades de les carreres, Esteve Eleg. (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: kɾúáðə (Barc.); kɾoáða (Val.); kɾoáðə, kɾəváðə (Mall.). La forma croada és un arcaisme resuscitat en la llengua literària moderna.
    Var. form.: creuada.
    Etim.: derivat de creu o crou, ‘creu’.