DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CROSTERA (i costera). f.
|| 1. Crosta que es forma damunt una nafra quan està en camí de curació (or., occ., val., bal.); cast. costra, postilla. De costera de bèstia ni de clapa de mesell no ix tanta de pudor, Llull Cont. 128, 17. De les nafres ho costeres que's fan en lo dors de la mula, Dieç Menesc. i, 9.
|| 2. f. i m. Home inútil per al treball, sia per carència d'aptituds, sia per malfeneria (Mall.). ¿Veus aquell qu'és un crostera, | empleat de mala mort?, Ignor. 15.
    Fon.: kɾustéɾə (or., men.); kɾostéɾɛ (Ll.); kɾostéɾa (Cast., Maestr., Val.); kɾostéɾə (Mall.); kostéɾə (Mall.); kustéɾə (men.).
    Intens.:—a) Augm.: crosterassa, crosterota, crosterot.—b) Dim.: crostereta, crosteretxa, crosterel·la, crostereua, crosteriua, crosterona, crosteró, crosterina.
    Etim.: derivat de crosta.