DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUÏLLA f.
Creuer de camins; cast. encrucijada. Us atreuran més les frondes que no pas la Venus de marbre en la cruïlla de camins, Carner Bonh. 103.
    Fon.: kɾuíʎə (Barc., en el llenguatge depurat). No és paraula d'ús vulgar, però la seva variant Cruïlles, freqüent com a nom de lloc i com a llinatge, demostra l'antiguitat i la passada vitalitat del mot.
    Sinòn.: creuer, cruïllada.
    Etim.: pres del llatí crucīcŭla, ‘creueta’.