DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUEL adj.: cast. cruel.
|| 1. Que es complau a fer sofrir. Si tant és que en Pere aja tan cruel e dur cor que per totes estes coses no pusca plorar, Llull Cont. 344, 20. Les fembres braves | cruels e praves, Spill 1716. Els monjos... anauen a la guerra contra'ls sarraïns... croels [sic] inimichs de la sancta mare Sgleya, Boades Feyts 258. D'un poderós l'amor cruel la perseguia, Costa Trad. 125.
|| 2. Que fa sofrir. Les grans penes e cruels morts que'ls benahuyrats apòstols sostengueren, Llull Cont. 334, 8. Ho sabia ja per lo bergantí lo qual ha portada la cruel noua, doc. a. 1435 (Boll. Lul. viii, 380). Los trons foren tant cruels que Pharaó e tots aquells de Egipte se cuydauen que fossen perduts, Serra Gèn. 54. Donaren-los molt cruel batalla en la qual moriren molts crestians, Tirant, c. 5. El temps és d'hivern cruel, Salvà Poes. 81. I el son no et torbarà sang innocenta ni visió cruel, Alcover Poem. Bíbl. 58.
    Fon.: kɾuέɫ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.: cruelot, -ota; cruelissim (o crudelíssim), -íssima.
    Var. form.: crudel (llatinisme, adoptat al principi de la Renaixença: cf. Verdaguer Exc. 51); crusel (forma arcaica: Flos Sanct. Ms., 227 vo, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí crudēle, mat. sign.