DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUELTAT (i crueldat). f.: cast. crueldad.
|| 1. Qualitat de cruel. Crueltat és vici contrari a caritat, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Clamant-me de la gran crueltat dels prínceps infernals, Metge Somni iii. Es crueldat... si tu vols haver usura, Sermons SVF, i, 157.
|| 2. Acció cruel. La crueltat que van fer als clergues e gents d'Elna, Muntaner Cròn., c. 121. Tant diverses foren les sues crueltats e morts, Pere IV, Cròn., 387. Dient-li blasfèmies tots s'estudiauen | com fer-li porien maiors crueldats, Passi cobles 28.
    Fon.: kɾuəɫtát (Barc.); kɾueɫtát, kɾueɫðát (Val.); kɾuəɫðát (Palma).
    Var. form. ant.: crudelitat.
    Etim.: del llatí crūdēlĭtāte, mat. sign.