DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUESA f.: cast. crudeza.
|| 1. Qualitat de cru; cosa no prou cuita. Cruesa de ventrell: indigestió (Lacavalleria Gazoph.). Tenir crueses: treure aigües bilioses per la boca (Puigcerdà). Lo safrà pres en poca cantitat és bo per la crueza del ventrell, Agustí Secr. 38.
|| 2. Rigor, excés d'una cosa sense atenuants (especialment de fred, de llum, etc.). L'argent-viu del termòmetre, cansat de senyalar crueses, perdia la crexensa, Vilanova Obres, iv, 189. La pluja, qu'entela l'atmosfera, suavisa las cruesas de la claror, Oller Fig. pais. 68.
|| 3. Crueltat, rigor que fa sofrir. Dixem al Infant e'l pregam que ell no volgués fer tan gran crueza en lo feyt d'en Fferran Sanxeç, Jaume l, Cròn. 511. Los turchs... comensaren a pegar per las donas, doncellas y minyons que aportavan presos, matant-ne molts amb gran cruesa, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 744). El temps anà estampint el cop, i el canvi de vida n'atemperà la cruesa, Pons Com an., 136.
    Fon.: kɾuέzə (pir-or., or., Maó); kɾuéa (Val.); kɾuə́zə (mall., Ciutadella).
    Etim.: derivat de cru.