Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cruixir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUIXIR v.
|| 1. intr. Fer un seguit de petits sorolls un cos, pel fregadís de les seves parts entre elles o per un principi de ruptura; cast. crujir. Sal de Gergent qui's fon al foch e cruix en l'aygua, Eximenis II Reg. c. 39. Quan tu veus que la rama on tens los peus comença a croxir... què deus fer?, Sermons SVF, i, 128. Tremol la terra, cruxen los fochs e lo cel gita lamps, Canals Scip. e An. 45. Mentre enrunant-se cruixen los fonaments antics, Atlàntida viii. Com l'olivera que cruix | quan l'atupa la ventada, Picó Engl. 28.
|| 2. tr. Fer sonar amb un seguit de petits sorolls pel fregadís de les parts, o d'una cosa amb una altra (especialment de les dents); cast. crujir. Encara'm par que'l veia baxar lo cap, croxir les dents, afilant la una ab l'altre, Curial, ii, 103. Cruixir les dents es diu principalment en el sentit de fer amb la boca manifestacions de ràbia. Anava en part | les dents croxint, | e dix bonint, Spill 1927. Fent potadetes y cruxint ses dents degué esclamà, Ignor. 51.
|| 3. tr. Produir a un cos un principi de ruptura; cast. quebrantar. Y lluita amb les ventades que tupen la ribera, que cruixen lo terrer, Costa Poes. 43. «L'han agafat i l'han cruixit a bastonades». Cruixir-se de riure (val. cluixir-se de risa): riure molt i amb grans contorsions.
|| 4. tr. Fatigar molt, causar un dolor extremat; cast. moler, quebrantar.
|| 5. refl. Cruixir-se: fig., patir molt d'impaciència o desig ardent; cast. morirse. Ses seues germanes se croxian de ganes de sentir-se dir voce-mercè, Roq. 39.
    Loc.

Cruixir el cànem: assotar sense compassió. Si no hi a com cluixa el cànem, lligar-la ben curteta..., bastó, y cabe que pinte, Rond. de R. Val. 40.
    Fon.:
kɾuʃí (pir-or., or., mall., men., eiv.); kɾuјʃí (Camp de Tarr., Esterri, Boí, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Benavarri, Ll., Fraga, Falset, Gandesa, Tortosa, Morella, Vinaròs, Benassal); kɾoјʃí (Calasseit); kɾoјʃíɾ (Alcalà de X., Val., Patró, Alcoi); kɾuʃíɾ (Benissa); kɾoʃíɾ (Tàrbena); kɾoʃí (Pollença, Sa Pobla, Sineu, Palma, Manacor); kluјʃí (Llucena); kluјʃíɾ (Cast., Llíria, Sueca, Gandia, Cocentaina, Biar); kloјʃíɾ (Val., Sueca, Al.); kluʃíɾ (Pego); kloʃíɾ (Elx); kloʃí (Monòver).
    Var. form.:
croixir, cloixir, cluixir, crúixer, crúixere, cluixtre.
    Conjug.:
la flexió dialectal de cruixir va indicada en el paradigma de les pàg. 786-789. Per raons de simplificació tipogràfica no posem el radical cruix-, sinó únicament la terminació, en moltes de les formes verbals en què el radícal cruix- és àton; aixi, les formes -iries, -iria, etc., equivalen a cruixiria, cruixiries, etc.—No es dóna la flexió algueresa perquè en el dialecte alguerès no existeix el verb cruixir.
taula 

    Etim.:
del fràncic krostjan, mat. sign. (REW 4781).