DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. CRUIXIT, -IDA adj.
|| 1. Una mica trencat, amb tendència a la separació de parts; cast. quebrado. Casi totes les cases resultaren cruixides pel terratrémol, Rúbr. Bruniquer, v, 18. Qualsevol que tenga cruxit o apuntalat es porxo, Roq. 4. «Aquest plat està cruixit». «T'has posat damunt la roba i l'has deixada tota cruixida» (Mallorca).
|| 2. Molt cansat, extenuat; cast. molido, quebrantado. «Tot el dia he caminat, i ara estic cruixit». Me trobo un xich croxit d'osos, Jocs Fl. 1869, p. 196.
Etim.: adjectivació del part. pass. de cruixir.
2. CRUIXIT m.
Soroll o seguit de sorolls que fa un cos pel fregadís de les seves parts o per un començament de ruptura; cast. crujido. A la fi de la Salve Regina, ab gran cruxit que donaren tots quants ossos havia, en presència de tuyt recobrà la vista, Muntaner Cròn., c. 171. Allà a l'altre món hey haurà gemechs y cruxits de dents, Ignor. 44. Haver-hi cruixits de camella: haver-hi renyines o discussions fortes (Mall.).
Fon.: kɾuʃít (pir-or., or., bal); kɾuјʃít (Camp de Tarr., occ.); kɾoјʃít (occ., val.); kɾoʃít (mall.); kluјʃít (val.).
Intens.: cruixidet, cruixideu, cruixidot.