Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUEJAR o COEJAR v. intr.
|| 1. Remenar la cua, moure-la d'una banda a l'altra; cast. colear. An es menut no li bastan mans per paupar-les mentres couetjan y badayan, Ignor. 13. Peix viu y fresquet que couetgi dins sa pella, Roq. 27.
|| 2. Moure's una cosa llarguera onduladament; cast. colear, ondular. Ni may hey resplandian trons, ni hi coetjaven vergues de llamp, ni s'hi avalotava gens la mar, Alcover Rond. ii, 158. Ja va cuejant | la pírrica dança, | ja van refilant | tenores y gralles, Masifern Coses Amp. 138.
|| 3. Fer de cuer en el rai segons les regles de l'ofici. Quan un cuer cueja bé, s'acredita de tenir prou aptituds per a passar a davanter, càrrec de més compromís i mèrit (BDC, xxii, 116).
|| 4. fig. Fer esforços i enginyar-se per a sortir d'un compromís, d'un perill, etc.
    Fon.:
kuəʒá (Barc.); kueʤáɾ (Cast.); koəʤá, kowəʤá (Mall.); kuəʤá (Men.).
    Etim.:
derivat de cua o coa.