DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUETEJAR o COETEJAR v. intr.: cast. colear, coletear.
|| 1. Remenar la cua d'una banda a l'altra. Tenques y barbs y truytes remuntaven la corrent cuatejant a grans ardades, Girbal Pere Llarch 141. Les sargantanes que s'amagaven cuetejant, Víct. Cat., Sol. 12. Un sard... que cuetejava sorollosament, Ruyra Pinya, i, 39.
|| 2. Moure's una cosa llarguera onduladament; cast. colear, ondular. Fent coetejar pels aires ses trenta enceses falles com trenta serps de foc, Canigó i. Se veu coetejar lo llamp, Canigó vii. Sols lladoners en brasa rodant-hi hi coetegen, bell rastre de guspires deixant, Atlàntida. i.
|| 3. Agafar i estirar el bestiar bovi per la cua per dominar-lo (Orús, Rupit, Ripoll).
|| 4. Anar de pressa (Avinyonet).
    Fon.: kuətəʒá (pir-or., or.); kueteʤá, kueteјʒá (occ.); kueteʤáɾ (Cast.); koətəʤá (mall.); kuətəʤá (Men.).
    Var. i sinòn.: cuejar.