Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuinat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUINAT, -ADA
|| 1. part. pass. i adj. per cuinar. Una vehina | viuda iuhia | mig fill cohia | en ast partit | ... | del fill cuynat | begué's lo brou, Spill 9327.
|| 2. m. Guisat, especialment de llegums i verdures; cast. potaje. Lo senyor de la nau... deu donar a menjar a tots los mariners tres iorns de la setmana carn... e en los altres tres iorns de la setmana cuynat, Consolat, c. 145. Una scudella de cuynat del hort del monestir, doc. a. 1375 (arx. de Montblanc). Hajen dit que ab pa i cuinat poden combregar, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 968).«Jo m'era determinat | de festejar sa criada, | i ara ja no m'agrada | perquè fa dolent cuinat, | un cop dolç, s'altre salat, | mai té sa boca trempada» (cançó pop. Mall.). A Barcelona cuinat equival a «carn d'olla», cast. cocido; a la Plana de Vic es diu cuinat l'arròs bullit amb el brou de l'olla, que es menja ben escorregut i del brou se'n fan sopes de pa; a Mallorca i Menorca, cuinat és un nom genèric que s'aplica a tota mena de guisat en què l'ingredient principal sien llegums o verdures, i també se'n diu escudella; a Eivissa, el cuinat conté molts ingredients, principalment bledes, guixes, faves pelades, ceba, alls, herba-sana, pebre i carn de porc.
|| 3. m. Els llegums secs (Baix Empordà). El cuinat són les faves, veces, tapissots, pèsols, etc., quan encara són a la terra però ja són secs i ben assaonats; quan encara són verds, se'n diu vianda. «Anem a cavar vianda»; «Ja hem batut el blat, però encara tenim de batrè els cuinats» (Llofriu).
    Loc.
—a) Fer un mal cuinat: cometre una acció molt estúpida o dolenta.—b) Esser de mal cuinat: esser de la gent dolenta o sospitosa (Vic, a. 1530, ap. Aguiló Dicc.).—c) Fer olor de set cuinats: fer olor de suarda, de brutor (Mall.).
    Fon.:
kuјnát (or., occ., val., bal.).