Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cuit
veure  2. cuit
veure  3. cuit
veure  cuït
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CUIT, CUITA part. pass. de coure i adj.
|| 1. Preparat o modificat profundament per l'acció del foc o del calor intens; cast. cocido. Negú teuler o teulera no gaus mesclar o tenir obra prima ab obra grossa puys que sia cuyta, doc. a. 1284 (RLR, iv, 362). Yo dich que m'agraden les coses ben cuytes, Viudes donz. 200.
|| 2. Fermentat. Bech grech d'estiu e d'ivern cuyt o moscatell, Eximenis Terç del Crestià (ap. Roca Medic. 143).
|| 3. Digerit. Com mills és cuita e digesta la vianda, Llull Cont. 296, 7. E giten lo que no és digest ho cuyt en lo ventrell, Flos medic. 135 vo.
|| 4. (parlant de teles) Sotmès a modificacions profundes, com rentar, tenyir, etc. Hun sobrelit tot de seda cuyta ab randa en creu, Inv. Pr. Viana 156. Una biatilla de seda cuyta negre, doc. a. 1546 (Alós Inv. 64).
|| 5. Torrat per l'acció del sol. «Aquest infant està cuit com un negret».
|| 6. Molt fatigat i enutjat d'una cosa insistent que dóna molèstia. La dona... ja n'estava cansada y cuyta de netejar tot el sant dia, Casellas Sots 28. Com que tinch el cervell cuyt de tant embadocar-m'hi, Pons Auca 57. Estich cuyta de veure'n, de malalts, Jacint Laporta (Catalana, ii, 109).
    Loc.
—a) Anar cuit: anar buit de butxaca, no portar cap diner (Empordà).—b) No n'hi ha de cuits!: es diu per a negar a algú allò que demana (Valls).—c) Tant fer cuit com cru: interessar tant una cosa com una altra, esser igual.—d) No voler ni cuit ni cru a qualcú, o no voler una cosa ni cuita ni crua: no voler-la de cap manera (Empordà). Hi ha qui completa l'expressió dient: «No el vull ni cuit ni cru, ni bullit ni fregit, ni amb pebres i tomàtecs» (Llofriu).—e) Estar cuit: estar llest, estar mal agafat, no tenir sortida (Mall.). «Si jugant a escacs et prenen les dues torres, ja estàs cuit!»—f) Ja veurem què serà en esser cuit!: ho diuen per manifestar la incertesa sobre el resultat que pugui tenir una cosa (Mallorca).
    Fon.:
kúјt (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.:
cuitet, -eta; cuitot, -ota; cuitíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí cŏctu, mat. sign.

2. CUIT f.
La cuit o l'acuit: joc de nois i de noies, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d'encalçar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat (Puigcerdà, Ribes, Ripollès, Empordà, Gir., Vic, Vallès, Barc., Ll.). És el mateix joc que en altres comarques té els noms de fet i conillets a córrer. Hi ha certes varietats del joc d'acuit, com és ara les següents:a) La cuit a seure: joc en què els jugadors seuen en terra tots, fora el que para; aquells es mouen i s'aixequen i corren, bo i cantant: «Cuit a seure, vina'm a veure»; el que para, els persegueix i procura agafar-ne algun dels que no seuen, i quan l'aconsegueix, el que ha estat agafat s'ha de posar a parar (Llofriu).—b) La cuit de la cau-cau: hi juguen especialment les nenes; si una de les que fugen s'acota dient: «A la cuit de la cau-cau, qui s'ajoca ja no l'hau», la que para no la pot agafar (Lledó).—Són interessants i molt variades les fórmules amb què els jugadors de cuit decideixen per la sort, comptant, el qui ha de parar. Generalment, per a fer-ho, es posen formant rotlle, i el qui ha dit primer «jo compto» és el qui pronuncia la fórmula, que és versificada o almenys marcadament rítmica, i a cada dues síl·labes es dóna un copet al pit d'un dels jugadors, recorrent així els copets tot el cercle fins a acabar-se la recitació; aquell a qui toca la darrera síl·laba de la fórmula, queda fora del cercle i lliure de parar; es repeteix la recitació, i així es va seguint fins que han estat eliminats tots fora un, que és el que haurà de parar. Indicarem algunes d'aquestes fórmules. A Girona i moltes altres parts és freqüent aquesta: «Uni, dori, teri, cuteri, mata la veri, viri virom, dotze vaques farineres, pell de vaca, pell de bou, ves-te'n tu, que Déu no et vol». De Llofriu tenim recollida aquesta variant: «Uni, duri, teri, cuteri, seculumberi, biri birom, compta'ls bé, que tots hi són; de tres dames que en vingueren, fora una que en deixeren, pell de vaca pell de bou, ves-te'n tu que Déu no et vol». A la Garrotxa i l'Empordà també és usual la fórmula següent: «Poma pera, l'andevera, l'esquirol, din dol; la Maria clavellina mos ensenya la doctrina, poncellet, clavellet, bona galta i bon xuclet» (cf. Catalana, ii, 238); o aquesta variant: «Poma pera, l'andevera, l'esquirol, din dol, En Pere Cordonera s'ha cagat a l'escudella, forreiat de nou dinés, les costelles a través, fora tu, fora més, fora tu que no hi fas res». També és freqüent sentir aquesta cantarella: «Pom pom d'or de la rierança, el seu marit se n'ha anat a França, n'ha comprat un violí per fer ballar la seva dona, sabata picada, mig embolicada, mocador de flors, aneu's-en vós» (Llofriu). «Dalt del cotxe n'hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta, l'ametlla amarganta, pinyol dur, ves-te'n tu; si tu te'n vas, leri leri leri; si tu te'n vas, leri leri làs» (Olot). Per a més detalls, V. comptar.
    Fon.:
ləkúјt (pir-or., or., occ.).
    Etim.:
derivat del verb cuitar o acuitar.

3. CUIT m. ant.
Pensament, creença. La mia ànima cuida aver en si noblea... e dix que aquell cuit e aquell peccat li ve de la natura de no esser, Llull Cont. 53, 21.
    Etim.:
derivat postverbal de cuidar, ‘pensar’.

CUÏT m.:
V. cuïc.