Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUITAR v.
|| 1. tr. Fer anar de pressa; cast. apresurar. Oració és injuriada... com hom trenca les paraules e les mastega e les cuita tan fortment que no's forma en elles la dicció, Llull Cont. 351, 27. Que faéssem fer lo castell... e que'l cuytàssem com enans poríem, Jaume I, Cròn. 159. E Nós cuytam nostre apparellament per entrar en Rosselló, Pere IV, Cròn. 181. Qui vol cuytar, avolotat, la cassa, | o res no pren, o cau, o s'embarassa, Scachs d'amor. Cuitar camí: avançar camí, fer més ràpida l'anada. Los altres no curauen sinó de cuytar camí, Tirant, c. 92. Cuitar el pas: anar més aviat. Cuyta lo pas, | torna'l seu mas, Spill 12835. Cuytí lo pas ab gran fervor, Cobles Passió. Per massa cuytar sos affers los pert hom, Eximplis, i, 259.
|| 2. tr. Instar a anar de pressa, a obrar ràpidament; cast. urgir, apremiar. E el cuytaua'ns que'l desliuràssem que'l comte se'n uolie exir, Jaume I, Cròn. 44. Si per uentura la mula si spantaua, no la cuyteu dels esperons, Dieç Menesc. i, 3 vo.
|| 3. tr. (ant.). Perseguir, encalçar. Que li està desús, voltant lo cuytarà e li darà tal colp qui li farà jaquir la presa, Anim. casar 11.
|| 4. intr. o refl. Anar de pressa; cast. apresurarse, ir de prisa. a) intr. Moltes de vegades s'esdevé que per sobre cuitar o per sobre tardar s'afollen e's corrompen moltes coses, Llull Cont. 198, 10. Senyors, plàcia-us anar, que la nit cuyta, Villena Vita Chr., 213. Cuytaren en aquella part hon era lo major foch, Tirant, c. 12. Cuita, oh!, que és hora, afanya't; si tens prou pit, davalla, Atlàntida iv. Cuita!: forma d'imperatiu molt usada a Catalunya i a algun poble mallorquí per a fer anar de pressa qualcú.—b) refl. Sènyer per amor de Déu no us cuytets tant, Jaume I, Cròn. 66. Mas emperò hanch tant no's cuytaren los tres reys de Spanya que'ls serrayns no haguessen passats los ports de Muradal, Desclot Cròn., c. 5. Que los cavallers qui eren en la devantera se cuytassen, e que ell los seguiria ab la reguarda, Pere IV, Cròn. 47. «Cuita't, o si no, et deixo» (or.).
|| 5. intr. o refl. Donar-se pressa (a fer una cosa); cast. abresurarse. El complement indicador de l'acció que hom es dóna pressa a fer, pot anar regit de la conjunció com (construcció arcaica), de les preposicions de i a, o sense preposició. Exemples: En què considerats, ne per què vós no us cuytats com siats rey, ans que retorn la serpent de la missatgeria...?, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Lo rey de Castella e la regina... cuytaren-se de venir, Muntaner Cròn., c. 23. E les gents demantinent cuytaren-se de metre's dins, Pere IV, Cròn. 189. Perdona a aquell qui's tarda de errar e es cuyta de pinedre, Jahuda Dits, c. 11. Mas trespassada la roja mar, cuytà mirar la serp de coure, Spill 12472. Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del davant meu, Massó Croq. 12. Vaig cuitar a imitar-lo, Ruyra Parada 39. «Cuita't a venir, si no, no serem a temps a missa» (Barc., Gir., Tarr.).
    Fon.:
kuјtá (pir-or., or., occ.). En el mallorquí s'usa només la forma d'imperatiu kúјtə.
    Etim.:
del llatí *cŏctare, derivat de cogĕre, ‘estrènyer, obligar’ (REW 2015).