DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUIXERA f.
|| 1. Peça de l'armadura que cobria i protegia la cuixa; cast. quijote. Guans de ferre e gamberes e cuxeres o calses de ferre, doc. a. 1292 (Cavall. Cat.). Feyen ballestes e cayrells..., cuyraces, capells de ferre, cuxeres, escuts, paveses, Muntaner Cròn., c. 44. Cavaller... deu haver gamberes e cuxeres, e sperons deu calçar, Scachs 31.
|| 2. Pell de l'entrecuix del bestiar de llana, que, sense tondre, s'usa en medicina popular per a guarir tumors, mals de gola, etc. S'unta amb oli calent la part malalta, i al damunt s'hi aplica la indicada pell per la seva part llanosa; es considera tant més eficaç com més bruta és de suarda, i es prefereixen les d'ovella a les de moltó (Amades Past. 123).
|| 3. Cada una de les peces laterals d'un moble o aparell, del qual formen part servint-li de sosteniment. Especialment: a) Cada una de les barres de fusta verticals que formen el marc o bastiment de la porta o de la finestra (Llucena, Alzira, Pego, Val., Alcoi); cast. larguero.—b) Cada una de les quatre barres que uneixen els pilars del llit formant el rectangle que sosté les posts o el somier (Mall., Men.). Comensaren a fer-se aquests llits de capsalera plana..., ses gregues y cordellons de fuyes d'olivera y murta guarnien es frisos y cuxeres embotides, Ignor. 57.—c) Cada una de les dues barres de l'escala de peu o de gat, dins les quals van encaixats els extrems dels escalons o barrerons (Mall.); cast. larguero.—d) Cada una de les dues peces grosses verticals que formen els costats de la premsa d'oli, de vi, de fideus, de roba, etc., i sostenen el jou o cofra (Empordà, Urgell, Val., Mall.); cast. guiadera.—e) Cada una de les peces de fusta on descansen les bótes de vi en el celler (Maestrat).—f) Pedra viva i de grans dimensions ficada dins la terra de la tafona i sobressortint nou o deu pams, que té un forat per on passa el cap del piu de fusta que travessa la coa o extrem inferior de la biga (Calasseit, Gandesa, Segarra, Urgell, Mall., Eiv.). A vegades l'altre extrem del piu balla dins la paret, i altres vegades hi ha dues cuixeres de pedra, una per cada cap del piu. Feu faena en la dita almàcera en arrancar la una cuxera e tornar a ficar aquella, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.).—g) Cada un dels dos suports on va amagat l'eix del molinet de pujar les àncores (Amades Roig Naveg.).—h) Cadascun dels peus de fusta de la biga del molí on se posen les espadelles (Móra d'Ebre).
    Fon.: kuʃéɾə (Empordà, Camp de Tarr., Mall., Men., Eiv.); kuјʃéɾɛ (Gandesa, Alcoi); kuјʃéɾa (Maestr., Val.).
    Etim.: derivat de cuixa.