Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuixot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUIXOT m.
|| 1. Cuixa grossa (Urgell, Bal.); cast. muslazo.
|| 2. Cuixal d'armadura; cast. quijote. Un pareyl de camberes et V cuxotz et III parels de guans de ferre, doc. a. 1289 (Bol. Ac. B. L., vi, 68). Uns cuxots de ferre guarnits de vellut blau, doc. a. 1365 (Rubió, Docs. cult. i, 207). Unes cuyraces e un peto, dos carrenquins de ballesters e dos cuxots, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).
|| 3. Cuixal de calces o pantalons (Empordà, Camp de Tarr., Urgell); cast. pernera, pernil. Portant cuyraces..., cuxots y sagnies de calces flandeses, Brama Llaur. 118. Uns cuxots negres de cordelats, doc. a. 1551 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Nigú no aport més de una cana de seda en los cuxots, y si és militar o ciutedà ne puga aportar dues canes, so és, una per los cuxots y l'altra per forredura de vellut, cetí o taffetà, y si los cuxots seran de drap no pugan tenir més vogi de cinch palms, doc. a. 1565 (Boll. Lul. ii, 11). Però'l ferotge animal li atravessà ab sos uyals afilats els cuxots de les calces y l'esternayà en sech, A. Busquets (Catalana, ix, 275).
|| 4. Cuixa de porc salada o amanida per a guardar-se i esser menjada; cast. pernil. Al País Valencià i a Mallorca el cuixot és tota la cuixa amb la carn mateixa, assecada i amanida amb sal i pebre, i es guarda crua; a Menorca i a l'Empordà el cuixot és fet de carn capolada i sang de diferents indrets del cos del porc, posada dins la pell de la cuixa, i per extensió, dins altres parts del porc, especialment del ventre, i es solen fer quatre cuixots de cada animal.
|| 5. Cuixot de nou: cada una de les quatre parts en què està naturalment dividit el fruit d'una nou (Llofriu).
    Fon.:
kuʃɔ́t (Empordà); kuјʃɔ́t (Maestr., Cast., Val., Ribera del Xúquer, Gandia, Xàtiva, Pego, Alcoi, Al.); kuʃɔ̞́t (Mall., Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: cuixotàs, cuixotarro, cuixotot.—b) Dim.: cuixotet, cuixotetxo, cuixotel·lo, cuixoteu, cuixotiu, cuixotó, cuixotoi, cuixotí, cuixotingo, cuixotengo.
    Etim.:
derivat augm. de cuixa.