DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULATA f.
|| 1. Culassa d'arma de foc. Los fassa posar la culata del arcabús al musclo, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17). Un dels guardes pega cop amb la culata del màuser a les portes, Víct. Cat., Ombr. 21.
|| 2. La part posterior i més gruixada del canó antic d'artilleria. Culata és tot lo grux del metall que la peça té des del fogó a la fi del remate, Barra Artill. 4.
|| 3. nàut. Punta del botaló que va ferma damunt la proa (Costa de Llevant i de Ponent).
|| 4. La part de l'arbre de vaixell que va sota l'enfogonament i termina amb les metxes que el subjecten (Blanes). Culata del bauprès: l'extremitat inferior del bauprès, o sia, la que va ferma al parescut de l'interior de proa (Mall.).
|| 5. Capoll de la baldufa (Sta. Col. de Q.).
|| 6. Tros de carn rodó que es troba entre els músculs de la cuixa dels bous (Barc.); cast. landrecilla.
|| 7. Pedaç o retall de tela cosit al cul dels pantalons (Tortosa, Val.).
|| 8. La part posterior del cotxe (Barc.); cast. culata.
|| 9. El cap de la garba oposat al de les espigues (Cerdanya, ap. Griera Tr.).
|| 10. Rabassa d'olivera (Alcampell, ap. Griera Tr.).
|| 11. Tros de mallol que es posa pla quan es planta (Selva del Camp, ap. Griera Tr.).
|| 12. Porció posterior, de planta rodona, de certes barraques de l'Horta de València, especialment del Palmar. (Vegi's la descripció i dibuixos que en dóna Max Thede en Volkst. Kult. Rom., vi, 232, 238, 242, 272).
|| 13. El paratge més arreconat o retirat d'un lloc (Ferrer Parpal Dicc.).
    Fon.: kulátə (pir-or., or., bal.); kulátɛ (Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); kuláta (Andorra, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Etim.: pres del cast. culata.