DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULLER m.
|| 1. Cullera grossa, generalment de forma semiesfèrica, que serveix per a escudellar la sopa i per a remenar l'olla (or., occ., Maestr.); cast. cucharón. Vn culler e vn tornell de fust, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Mesclant-ho tot junt ab un culler de llosa, Agusti Secr. 57. L'aiguamel el remenen amb un culler, Violant Abelles 36.
|| 2. Bastó aplanat de boix o de blada, de devers 10 cm. de llarg, per a remenar les farines de l'olla (Vic, Olost, Pobla de L., Montseny, ap. BDC, xx, 288).
|| 3. Capgròs, embrió de la granota (Sort); cast. renacuajo.
    Fon.: kuʎé (Olot, St. Llorenç de M., Lluçanès, Manresa, Oliana, Ponts, Bonansa, Tremp, Balaguer, Artesa, Cervera, Agramunt, Solsona, Sta. Col. de Q., Ulldecona, Vinaròs, Benassal, Morella); kuʎέ (Sort, Peralta); kuјé (Ripollès).
    Var. ort. ant.: culer, cuyler, cuyller. De culers d'oles a menar, de la saumada, ll culers, Reua Perp. 1284, p. 376. Un cuyler de fust, doc. a. 1414 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un cuyller de mengar leyt, doc. a. 1380 (Bol. Ac. B. L., vi, 471). Donan al malalt vn cuyller de orina de cabra negra, Tres. Pobr. 59.
    Etim.: del llatí cochlearĭu, ‘cullera’.

CÚLLER v. tr. (arcaic o dialectal)
Collir. Si savis érem, deuríem cercar e cúller en vós les vertuts e les bonees, Llull Cont. 108, 1. Só vinguda a culle gers per portà'ls demà a vila, Massó Croq. 80.
    Fon.: kúʎə (Perpinyà, Argelès, Fontpedrosa, Formigueres, Catllar, Arles, Ribesaltes, Cotlliure); kúʎe (Boí, Riba-roja).
    Etim.: de collir, per canvi del tipus de conjugació.