DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULLERETA f.
I. Cullera petita en general; cast. cucharita. Especialment:
|| 1. Cullera més petita que l'ordinària de menjar, i que serveix principalment per a prendre cafè, gelat, confitura, etc.; cast. cucharilla. Prin miga culereta [sic] destemprada ab blanch de tres ous, MS Klag. segle XIV, 23. Viure les fan com a malaltes | tenint dieta | beuent tostemps ab cullereta | en sanitat, Somni J. Joan 2859. Un lladre acusat que havia robada una cuyereta de plata, Ignor. 33.
|| 2. Espècie de cullera molt menuda i de metall preciós, que s'empra en la missa per a posar algunes gotes d'aigua dins el calze, abans de consagrar el vi.
|| 3. Cullera petita amb què treuen l'encens de la barqueta i el posen dins l'encenser; cast. cucharilla. La barcha de l'ensens... ab una cullereta de leutó, doc. a. 1436 (Miret Templers 569).
|| 4. Eina consistent en una barreta de ferro de devers un metre de llargada, acabada per un extrem amb paleta còncava, de la qual es serveixen els barrobiners per a buidar de terra o de fang el forat on han de posar l'explosiu per a fer el barrobí (Mall.).
|| 5. fig. Home tafaner, manifasser, que es fica en tot sense necessitat (Tremp); cast. entrometido.
II. Animal o planta que té certa semblança amb una cullera.
|| 1. Cap-gros, larva de la granota (Vallespir, Tremp, Balaguer, Tamarit de la L., Cervera, Sta. Coloma de Q., Camp de Tarr., Vinaròs, Maestrat, Cast.); cast. renacuajo. Habite en los sútzeus e pudents marjals fangosos, e a forma de cullereta o ranapeix de pantà o marjal visca, Curial, iii, 22.
|| 2. Peix de l'espècie Gobius fluvialis, que es troba en el canal d'Urgell.
|| 3. Planta de la família de les compostes, espècie Leuzea conifera (or., occ.); cast. cuchara de pastor.
|| 4. Cullereta d'aigua: planta de l'espècie Cochlearia officinalis, que té les fulles petites i còncaves a manera de cullera.
|| 5. Malaltia que ataca el fetge de la cabra (Altea, ap. Griera Tr.).
III. Culleretes de Sant Miquel: joc de nenes, en el qual les jugadores fan rotlle, volten i canten: «Les culleretes de Sant Miquel | totes són plenes de mel; | de mel i confitura; | qui serà la poncelleta? | La senyora Marieta». Després, entre la d'enmig i les del rotlle es dialoga així: «On has anat?—A ca la tieta.—Què has menjadet?—Pa i peixet.—No me n'has guardadet?—Gira't de culet». (Vilafranca del Penedès). La cançó o diàleg varia segons les comarques. A Agullana (Alt Empordà) es canta així: «Les culleretes de Sant Miquel | totes són plenes de mel; | mel i puça; | qui se girarà | la senyora puça... serà»; i així van fins que s'han anomenat i estan girades totes. A Santa Coloma de Queralt replegàrem aquesta versió: «Les culleretes de Sant Miquel | totes són plenes d'aigua i mel: | mel i mató, | xinatxina-txinatxina; | mel i mató, | xinatxina pel recó. | Qui se'n girarà, | la senyora... serà».
    Loc.—a) Donar-n'hi o poder-n'hi donar a qualcú amb una cullereta: esser-li molt superior en coneixements d'un ram determinat (Val., Mall., Men.). Mentres puga aprofitar el temps estodiant l'ofici ab un mestre tan entès com vós... que me'n pot donar ab una cuyereta, Penya Mos. iii, 44.—b) Donar-ho amb cullereta: donar-ho a petites porcions, de poc en poc (Val.). Per no cansar a vostès en repetir..., facen-se conte... que no ham de ser tan porres, que tot ho hàgem de donar en cullereta, Rond. de R. val. 50.
    Fon.: kuʎəɾέtə (pir-or., or.); kuʎeɾétɛ (Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Gandesa, Alcoi); kuʎeɾéta (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); kuјəɾέtə (Ripollès, Empordà, Plana de Vic); kuəɾə́tə (Mall., Ciutadella); kuəɾέtɛ (Maó).
    Sinòn.—II. || 1, cap-gros, cullerot, cap d'olla;— || 3, carxofeta de muntanya, culleres de pastor, guitarra, herba de ronya.
    Etim.: derivat dim. de cullera.