Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cullerot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULLEROT m.
|| 1. Cullera més gran que les ordinàries de menjar, destinada a treure l'aliment o altra substància de l'olla o caldera i passar-lo als plats; cast. cucharón. Varen tenir ses dotze calderes plenes..., Sant Pere a un cap cuyerot en mà... li posava a cada qual sa seua cuyerada, Ignor. 54.
|| 2. Cap-gros, larva de la granota (Fraga, Tortosa, Val.); cast. renacuajo.
|| 3. Au aquàtica, palmípeda de l'espècie Anas clypeata (Mall., Men., Val.); cast. pato real.
|| 4. Planta de la família de les crassulàcies, de l'espècie Sedum latifolium Bert. (ACCV, vi, 38).
|| 5. Joc de xiquets, que hi juguen quan fa bon sol o bé a la claror de la lluna o dels fanals; el que paga, encalça els altres procurant calcigar el cap de l'ombra d'un d'ells, i si ho aconsegueix, aquell paga (Morella).
|| 6. Nadiu o propi de Cullera; nom humorístic o satíric que donen als de Cullera els habitants dels pobles veïns. El gentilici normal de Cullera és cullerà.
    Loc.
—a) Tenir cara de cullerot: tenir la cara rodona i bonyarruda, malfeta (Palma).—b) Tragar-se el cullerot: enorgullir-se, posar-se molt estirat per la supèrbia (Val.). !Que orgullós estàs! ¿T'has tragat el cullerot? ¡Ni que te guardara el rei els porcs!, Bol. dim. 85.—c) Tenir un cullerot dins el cos, o haver-se enviat un cullerot: anar molt empinat, ple d'orgull (Palma); cast. andar tieso.
    Fon.:
kuʎəɾɔ́t (pir-or., or.); kuʎeɾɔ́t (occ., val.); kuəɾɔ̞́t (mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: cullerotàs, cullerotarro, cullerotot.—b) Dim.: cullerotet, cullerotetxo, cullerotel·lo, culleroteu, cullerotiu.
    Etim.:
derivat augm. de cullera.