DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCULMINAR v. intr.
Atènyer el punt més alt, de posició, força, poder, dignitat, etc.; cast. culminar. Però els pins d'alt contemplatius culminen | del món llunyà no en saben res, Riber Sol ixent 83. L'amic fidel per damunt tot culmina com al bosc el sapí, Colom Juven. 163.
Fon.: kuɫminá (Barc., Palma); kuɫmináɾ (Val.).
Etim.: pres del llatí cŭlmĭnare, mat. sign.