Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  culpa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULPA (i ant. colpa). f.: cast. culpa.
|| 1. Falta més o menys greu comesa voluntàriament i amb responsabilitat. Coué que l'home qui pecca mortalment haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, Llull Gentil 121. Colpa e injúria són desagradables a Déu, Llull Blanq. 5, 7. Treballa tant en fer penitència quant hagueres treballat per haver ton delit en la colpa, Oliver Exc. 61. Per leuar-nos les taques | que'l primer hom, com a vasall rebelle | nos ha causat ensemps ab nostra culpa, Passi cobles 150. Indulgència de pena i de culpa (o per llatinisme, a pena i a culpa): remissió de la culpa i de la pena deguda pel pecat. Nostre Senyor lo Papa... atorgaua indulgència de pena e de culpa a tots aquells qui en la dita armada iran, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 43). Lo sant para atorga indulgència a pena e culpa a tots qui foren en la capella de Santa Eulàlia, Ardits, iii, 11.
|| 2. Causalitat que s'atribueix a una persona o cosa en un fet. Sense culpa d'algú: sense que hagi contribuït al fet. Que sia vengut a fretura sens la sua culpa, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Si tu est sens colpa d'aquest crim..., hages sperança en nostre Senyor Déu, Curial, i, 19. Esser culpa d'algú o de quelcom: esser causant d'aquell o d'aquella cosa. Car culpa és del senyor de la nau o del leny com aquell no li attén tot ço que li hauia promès, Consolat, c. 51. No és estada culpa lur, mas dels tirans, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). La donzella..., si yo la pris de les treces fonch colpa sua, que no'm volia seguir, Curial, ii, 12. Per culpa (i ant. a culpa o en culpa) d'algú: per causa d'ell. Affermarà que és stat fet en la sua roba a culpa del dit patró, Consolat, c. 27. Si per auentura algú... l'en convenrà a fer messions en colpa de deutor que no vulla acórrer al deute a pagar, Cost. Tort. I, v, 3. Tots dans, interés o messions que'l dit Arnau hagués a fer o sostenir per colpa vostra, serien a vós imputats, doc. a. 1382 (Capmany Mem. ii, 162). La mort del senyor de Monbrú, lo qual era stat mort a gran colpa sua per un caualler, Curial, ii, 28. Els dos guardes estaven espuatats, rendits... per culpa d'aquella confidència filla de la por, Víct. Cat., Ombr. 19. Tenir la culpa d'una cosa: esser-ne causa. Ay! no'n tench la culpa jo, Penya Poes. 122. Donar la culpa a qualcú: atribuir-li la causa d'un fet. Un altre donava la culpa a sa dona morta, Penya Mos. iii, 18.
    Refr.
—a) «La culpa la té el manxaire»: es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil (Barc., Empordà).—b) «La culpa és negra i ningú la vol» (Empordà, Barc.); «Sa culpa és lletja» (Mall., Men.); «La culpa és vella i no es casarà mai» (Olot); «Sa culpa és fadrina, no ha trobat partit» (Mall.): significa que ningú vol que li atribuesquen la culpa de les coses dolentes o desgraciades.—c) «La culpa confon»: ho diuen perquè els culpables d'un delicte sempre sembla que s'amaguin de la gent, com si recelessin que els descobresquin (Empordà).—d) «Tanta culpa té el qui mata la cabra com el qui li té la garra» (Cat., Mall.); «Tanta culpa té qui mata sa cabra com qui li té sa cama» (Mall.): vol dir que els còmplices tenen tanta culpa com els mateixos executors d'un delicte.—e) «La mort mai té culpa» (Manresa).—f) «Qui té la culpa, que pagui la pena»: es diu der a reclamar per al culpable el càstig, i no desviar-lo cap als innocents.
    Fon.:
kúɫpə (pir-or., or., bal.); kúɫpɛ (Ll.); kúɫpa (Andorra, Tortosa, val.); kúpə (mall.).
    Etim.:
pres del llatí culpa, mat. sign. || 1.