DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCULPAR v.
|| 1. tr. Donar la culpa, declarar culpable; cast. culpar, inculpar. De qui fo la colpa a mi no'm tany que'n colpe negú, Muntaner Cròn., c. 282. Mas, si no m'acusa negun mal judici, | per què tent culpar a mi, donchs, voleu?, Proc. Olives 1348. Ni sé com gosa a culpar-me!, Pons Auca 119.
|| 2. intr. Tenir culpa (Mall.); cast. ser culpable. «Tothom me diu lletja, lletja; | jo de lletja no hi culp res: | tan bon mestre a mi m'ha feta | com la que gallarda n'és» (cançó pop. Mall.). «En aquesta brega jo no hi culp res» (Manacor).
Fon.: kuɫpá (or., occ., men., eiv.); kuɫpáɾ (val.); kupá (mall.).
Etim.: pres del llatí cŭlpare, mat. sign. 1.