Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  culpar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CULPAR v.
|| 1. tr. Donar la culpa, declarar culpable; cast. culpar, inculpar. De qui fo la colpa a mi no'm tany que'n colpe negú, Muntaner Cròn., c. 282. Mas, si no m'acusa negun mal judici, | per què tent culpar a mi, donchs, voleu?, Proc. Olives 1348. Ni sé com gosa a culpar-me!, Pons Auca 119.
|| 2. intr. Tenir culpa (Mall.); cast. ser culpable. «Tothom me diu lletja, lletja; | jo de lletja no hi culp res: | tan bon mestre a mi m'ha feta | com la que gallarda n'és» (cançó pop. Mall.). «En aquesta brega jo no hi culp res» (Manacor).
    Fon.:
kuɫpá (or., occ., men., eiv.); kuɫpáɾ (val.); kupá (mall.).
    Etim.:
pres del llatí cŭlpare, mat. sign. 1.