DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CULTE m.: cast. culto.
|| 1. Honor que l'home tributa a Déu i als sants, i conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquesta honor. Mals esperits, del culte de Déu lladres, Caymari Poem. const. 91.
|| 2. fig. Adoració, alta honor que es tributa a una cosa. «Retre culte a la veritat». «Fer de la memòria del mestre un culte».
    Fon.: kúɫtə (Barc., Palma); kúɫte (Val.).
    Var. form.: cult (La major decència del cuit diví, doc. a. 1695, ap. Aguiló Dicc.). Aquesta forma és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovint homònima d'un mot indecorós.
    Etim.: pres del llatí cultus, mat. sign.

2. CULTE, CULTA adj.
|| 1. Dotat de cultura; cast. culto. «Aquest senyor és molt culte». «Barcelona és una ciutat culta».
|| 2. Propi de la cultura; cast. culto. Emprant mots cultes, Galmés Flor, 62.
    Fon.: kúɫtə (Barc., Palma); kúɫte (Val.).
    Var. form.: cult, formació que convé evitar per la mateixa raó que hem donada en l'article anterior.
    Intens.: cultet, -eta, cultíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí cultum, mat. sign.