Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá cultivador
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

CULTIVADOR (i ant. coltivador), -ORA m. i f.
Que cultiva.
|| 1. ant. Que dˇna culte. Els cultivadors de las ydoles, Flos Sanct˛rum medieval (arx. parr. de Talavera).
|| 2. ant. Que es dedica (a la prÓctica d'una virtut, a un ofici, etc.). Com Deus soffer que alcuns h˛mens fills de esperanša e cultivadors d'aquella sien pobres e en greus treballs, Llull Arbre Sc. i, 242. Es lo fruyt apostolical... ordenat menisteri... que requer una persona comuna qui sia lo seu coltivador e haja senyoria sobre tots h˛mens, Llull Arbre Sc. ii, 104.
|| 3. Que cultiva la terra; conrador; cast. agricultor. Los nouells orts de Venus no poch temen lo primer cultiuador, Corella Obres 173. De minerals treballador, cultivador de ferm e moble l'hom bell, Spill 10290. Qui pot pensar lo gran tresor que has robat a tos vasalls fent-los pagar cent dobles per casa, destruynt tots los cultiuadors, Tirant, c. 304.
ááááFon.:
kuɫtiβə­ˇ (Barc.); kuɫtiβaˇɾ (Val.); kuɫtivə­ˇ (Mall.); kultivaɾˇ (Alg.).