Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cup
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CUP (ant. escrit també cub). m.
|| 1. Recipient de dogues de fusta, destinat a pitjar-hi el raïm i fer-hi el vi; cast. tina. Insuper dono vobis unum cub et una tonna, doc. a. 1129 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 13). Botes, cups, camps e vinyes... o qualque altra cosa que partir no's pusca sens corrumpiment, Cost. Tort. III, xiii, 10. Inveni in domo cellari unum cup magnum cum viginti congrenys et suo follador, doc. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 152). Fou trobat un cup de coure colant VI gerres poch més o menys, doc. a. 1409 (Arx. del Patriarca, Val.). Un cup de ullastre ab tres congrenys de tenor de L quartans, doc. a. 1455 (Boll. Lul. iv, 10). Un cup de fusta de tinença de XXXIII somades ab sos cérquols, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Féu metre sent Joan euangelista en un cup de oli bullent, Serra Gèn. 282.
|| 2. Recipient gran, generalment de pedra, amb unes posts horitzontals entravessades, dins el qual es trepitja el raïm i es deixa el vi perquè fermenti (Cat., Val., Bal.); cast. lagar. Un cup gran ab sa canal ab los costats ab posts dalt entro a mig palm et lo follador és de barres, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Obrà-hi celler, | torre, aljub, | prempsa, trull, cup | e nous vexells, Spill 13526. En hun gran cup on hauien posat ans de veremar aygua se offegà una fadrina, Pereç St. Vicent 70. Cup de raig: el que no està soterrat, sinó que la seva part inferior ve devers el nivell del sòl i té una aixeta per on s'escola el vi i passa a la cubella (Penedès). Cup empisonat: el cup que té el fons enrajolat de grans quadrats de terra cuita sense envernissar (Montblanc). Cup encaironat: el que està cobert interiorment de pisons envernissats (Montblanc, Camp de Tarr.).
|| 3. Recipient subterrani, fet d'obra o de rajola, a manera d'una habitació, que serveix per a guardar grans quantitats d'oli (Empordà, Camp de Tarr.).
|| 4. Conducte estret, de forma cònica o cilíndrica, per on va l'aigua a la roda o turbina d'un molí d'aigua (Pla d'Urgell, Tortosa, Maestr., Mall.); cast. caz. Que'ls cubs dels molins qui embarguen que la aygua franchament no descorrega, sien destruïts, Codi Llagostera 27. Lo dit molí se fa al costat del pont nou... y l'aygua caurà del pont dins lo cup, doc. a. 1547 (Hist. Sóller, i, 133). En trencar lo cup del dit molí qui és de pedra e de argamasa per ço que s'i pogués metre canal de fust, doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.). Veuràs com l'aygua redola | dins els cubs de deu molins, | y quant cau allà dedins | fa rodar més d'una mola, Penya Poes. 50.
|| 5. ant. Clot per a vessar-hi líquids. Els dits banys deuen tenir tants de cubs que los vinents aquí que no facen portar lurs conques... ajen bastaments d'aquels cubs a lur baynar, Cost. Tort. IX, xiii, 5. Deu hom hauer fet un cubell que sia soterrat en terra... e deu hom aquí vessar les calderes sobre aquell cup, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 113).
|| 6. Coder, estoig de fusta on els dallaires porten aigua i la pedra per a esmolar la dalla (Puigcerdà).
|| 7. Cuba de la roda de carro (Alcoi); cast. cuba.
    Loc.

Cup del delme: nom insultant, antigament sinònim de ‘embriac’. Ansia allà, cabàs de les dotze, cup del delme!, Vilanova Obres, xi, 165. Cara de baqueta, perdulari, viciós, cup del delme!, Vilanova Obres, iv, 243.
    Refr.
—a) «Qui no té era ni cup, té la meitat del blat i vi perdut» (Guimerà).—b) «Per Sant Lluc, mataràs lo porc, i duràs la verema al cup» (Manresa, Val.).
    Fon.:
kúp (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
d'una forma llatina *cūpu, masculí de cūpa, ‘bóta gran’.