DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURÓS, -OSA adj.
Sol·lícit, atent, que té cura o esment; cast. cuidadoso. Amor fa hom desijós e ansiós e curós e leyal, Llull Cont. 57, 10. Sia diligent e curós dels malautes e paubres, doc. a. 1309 (RLR, viii, 58). Siats curosos e diligents de posar dita vila en bona guarda, doc. a. 1412 (arx. mun. d'Igualada). La regina deu esser... curosa de nodrir sos fills e filles, Scachs 18. En ton si me prengueres, curós com un vell avi, Colom Juven. 65.
|| Curós: llin. existent a Gir., Olot, L'Escala, Joanetes, Sta. Pau, Barc., Manlleu, etc.
    Etim.: derivat de cura.