Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cura
veure  2. cura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CURA f.
|| 1. Esment; atenció a vetllar pel bon estat d'algú, d'alguna cosa; cast. cuidado. Tenir (i ant. haver) cura d'una cosa: tenir-ne esment, preocupar-se'n, prestar-hi atenció. Donar cura a una cosa: procurar-la, atendre-hi. Tenir en sa cura una persona, una cosa: estar-ne encarregat, tenir-la a son càrrec. Bona cura: atenció diligent. Mala cura: negligència, falta d'atenció diligent. Fols pensamentz de les cures d'aqest segle qi'ns destorben en oracions et en bones obres, Hom. Org. 4. Aquells reys christians... no han tan gran cura de honrar Jhesuchrist com si mateixs, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Per la bona cura e la bona adminestració, Muntaner Cròn., c. 36. Lo qual tenia en sa cura e custòdia la dita infanta, Pere IV, Cròn. 393. La gran cura e subirana diligència que han en lur ligar, qui la't poria dir?, Metge Somni iii. Pregam-vos affectuosament e manam que donets cura que les robes... sien ben guardades, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 518). Quan se'n dech anar, ell acomanà sos fills a hun hom que n'hagués cura, Sermons SVF, i, 120. La dita consignatió s'és molt endarreriada per la necligència y mala cura dels dits clauaris, doc. a. 1527 (Boll. Lul. vii, 432). Covant encara els fills ab tendre cura, Salvà Poes. 5.
|| 2. especialment, Càrrec de curador dels béns d'un menor o d'un incapacitat; cast. curaduría. Tutor o curador... pusca donar y establir mentre que la tutela o la cura dura, Cost. Tort. V, vi, 10.
|| 3. especialment, Càrrec de rector d'una església o parròquia en quant té l'obligació de vetllar pel bé espiritual dels seus feligresos (cura d'ànimes); cast. cura. Clergue o lech qualseuol, ja sia ço que sia en sacres órdens et aja benefeyt e cura d'ànimes, Cost. Tort. II, vii, 4. Deu mostrar aquell scrit al bisbe o a son lochtinent o al clergue que tenga la cura de aquell loch, Consolat, c. 117. a) m. Rector o prevere encarregat de la cura d'ànimes; cast. cura. Un preuere qui era cura de una sgleya, Eximplis, ii, 136. Succeyhex que quant lo cura arriba per confessar y dar lo viàtich, lo malalt és ja mort, doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 86).
|| 4. Aplicació de remeis a un malalt per a retornar-li la salut; cast. cura. Un foll metge donaua-li a menjar coses fredes... Longament estech la dona en aquella cura del metge, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Ne't comanaria la cura de la mia malaltia sin e tro que sàpia clarament tos afers e'l poder que has de guarir mi, Metge Somni iii. A la qual malaltia fa hom aytal cura, Flos medic. 120. Estar en cura: estar sotmès a tractament mèdic. Fer dues cures cada dia: fer a un malalt dues aplicacions diàries de remeis, especialment de caràcter quirúrgic. Cura de moro, o cura de cavall, o cura de soldat: aplicació de remeis absurds, o abstenció d'aplicar remei de cap classe. «Aquesta gent miserable, en estar malalts, fan cura de moro».
|| 5. Recobrament de la salut; guarició; cast. cura. Cirurgià qui ha fet grans cures, Lacavalleria Gazoph. «A Lourdes hem vist cures meravelloses».
    Fon.:
kúɾə (pir-or., or., bal.); kúɾɛ (Ll.); kúɾa (Andorra, Tortosa, val.).
    Etim.:
del llatí cūra, mat. sign. || 1.

2. CURA topon.
Santuari de la Mare de Déu situat en el cim del puig de Randa (Mall.).
    Etim.:
probablement de l'àrab kūrā ‘territori’.