DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CURADOR, -ORA m. i f.
Persona que cura, que té a son càrrec vetllar pel bon estat d'algú o d'alguna cosa; cast. curador. Los metges qui sanen lo cors són mills logats... que los metges qui són endressadors e curadors de les ànimes, Llull Cont. 115, 6. Los sancts àngels... són constituïts curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d'Adam, Villena Vita Chr., c. 58. Mestre y curador de la vinya... no sabien com posar-hi remey an aquella expoliació escandalosa, Víct. Cat. (Catalana, vi, 507).Especialment: a) Persona que té al seu càrrec l'administració i defensa dels béns i drets d'un menor d'edat o d'un incapacitat. Com adolescent qui ha curador, sens auctoritat de son curador... pagaran a algú alguna cosa, pot demanar e cobrar aquela, Cost. Tort. IV, ii, 10. Aquells qui gasten ço del seu, necessari és que'ls sia dat curador ans que no ho acaben de gastar, Scachs 92.
    Fon.: kuɾəðó (Barc., Palma); kuɾaóɾ (Val.).

2. CURADOR, -ORA adj.
Curable; que es pot curar; cast. curable. La cura dels cavalls... està... en ferradures als peus d'elles posadores, en malalties curadores e en sagnies faedores, Ordin. Palat. 51.