DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURAR v.
|| 1. Tenir cura, esment, posar atenció, preocupar-se d'una cosa; cast. cuidar. a) intr. Aquell bisbe no curaua de la final intenció per què era bisbe, Llull Felix, pt. v, c. 2. Anem avant, dix ell, no curem d'això, Metge Somni, ii. Ell serà bon sgrimidor que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap, Tirant, c. 199. Les hores que Alexandre havia passat a la impremta, curant dels ínfims detalls, Soldevila Moment 155.—b) refl. Tu poques veguadas e no may ab aygua clara te lavas, ans te dich que tu ets molt pus bell, posat que poch te'n curas, Corbatxo 85. Digau-li que... faça ço que volrà, que yo no'm cur gayre de sos fets, Curial, ii, 3. Col·locà'l en matrimoni perquè no's curàs de tornar en Anglaterra, Tirant, c. 4.—c) tr. Del que m'enculpes... no't cur respondre, Corella Obres 10. No curauen dir oracions, Vent. Pel. 12. Jo he mudat de patró, perquè no era cosa per a sofrir, hauer de curar mula, doc. a. 1533 (Boll. Lul. x, 45).
|| 2. tr. Tractar un malalt amb remeis; cast. curar. Lo metge... per dieta féu curar la dona, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Feren venir los metges e curaren les nafres del rey, Tirant, c. 10. Mentre el pastor lo cura, llança un sospir, Canigó, v.
|| 3. tr. Guarir, retornar a la salut; cast. curar, sanar. La potència sensitiva cové esser sanada, curada e endressada ab les altres potències, Llull Cont. 293, 17. O mans sacratíssimes que'n sols lo toch vostre | ab molta virtut curauen malalts, Passi cobles 148. Les cols curen la embriaguesa, Albert G., Ques. 14. Ab gran difficultat se cura tal egritut o mataltia, ibid. 48. Un Pau nat el dia de la conversió del Sant, cura la ferida més espantosa y maleïda, Rosselló Many. 34.
    Loc.—a) Curar-se sa nafra amb tal o tal quantitat: sortir del pas, obtenir una cosa per tal o tal suma de diners (Mall.). Y amb mitja pesseta vos curareu sa nafra, Aguiló C., Rond. de R. 4.—b) Curar-se en salut: prevenir-se amb temps contra perills possibles, però encara no imminents. Pot servir-nos de profitós exemple... per a curar-nos en salut y no forjar-nos massa ilusions, Obrador Arq. lit. 113.—c) Si no cura, fa lluent: es diu irònicament d'un remei que inspira poca confiança (Val., Bal.).
    Refr.—a) «Més val prevenir que curar» (Cat., Val., Bal.); «Més val sa qui guarda que sa qui cura» (Mall.).—b) «Déu cura, i el metge cobra» (Manresa).—c) «Lo que tot ho cura, res no cura» (Barc.).—d) «Mig curat, qui es vol curar» (Tortosa).—e) «Quan cou, cura; quan pica, madura» (Cat., Bal.).—f) «De mal d'ase, ningú en cura» (Men.).
    Fon.: kuɾá (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); kuɾáɾ (val.).
    Sinòn.:— || 1, cuidar, ocupar-se;— || 3, guarir.
    Etim.: del llatí cūrāre, mat. sign. || 1.