DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCURIÓS, -OSA adj.
|| 1. Curós; que pren cura o es preocupa; cast. cuidadoso. Que si ets convidat no sies coriós [sic] ne ansiós de la calitat o cantitat de les viandes, doc. segle XIV (Col. Bof. xiii, 320). Les opinions de les coses ab curiosa solicitut entén, Metge Somni i. Les goloses y golosos y en vestir molt curiosos, Cons. casada 59. La mare de família deu esser molt curiosa que encontinent al matí fassa exir de la gallinera lo pollam, Agustí Secr. 152.
|| 2. Endreçat, que fa les coses amb orde i netedat, així com cal; cast. aseado, cuídadoso. Los empeltadors curiosos ya tenen un ferro esprés, fet com un rahor, Agustí Secr. 15 vo. Una persona un poc curiosa que li agradi sa netedat, Roq. 25. «La meva dona és molt curiosa, tot ho té net i arreglat» (Cat., Val., Bal.). Anar curiós: anar vestit amb decència i netedat.
|| 3. Net, lliure d'impureses; cast. limpio, aseado. Mobles curiosos y ben ordenats, Lacavalleria Gazoph. Y entrà en aquesta botiga... ab grans progectes d'emblanquinar-la y dexar-la curiosa com un refetor, Vilanova Obres, iv, 96. Pera que lo vehinat apagare la set ab aigua fresca i curiosa, Pascual Raval 4. Fer curiós, o posar curiós: fer net, endreçar, adesar (Val., Eiv.).
|| 4. Que s'interessa a veure, a conèixer una cosa; especialment, Que té el prurit de saber allò que no caldria que sabés; cast. curioso. En la bibliotheca de la Sgleya romana, hon ne tramet al legidor curiós, Boades Feyts 72. La multitut s'arremolinava curiosa a llur pas, Rosselló Many. 157. Avia deixat que les mosses curioses i engelosides descobrissin un farcell sospitós, Víct. Cat., Ombr. 58.
|| 5. Que és interessant de veure, que excita el desig de conèixer-ho; cast. curioso. Varietat de examples curiosos, Ordin. Univ. 1596, fol 21. Si us agrada fuyetjà llibres bons y curiosos, Ignor. 5. Quant s'homo la va veure amb un cosset tan curiós, Roq. 17.
Refr.—a) «A cada u li pareixen curioses les seves cotxinades» (Alcoi).—b) «La curiosa de ma nora, que amb les faldes treia l'olla» (Alcoi).—c) «La curiosa d'Ontinyent, la cara bruta i el cul lluent» (Val.).
Fon.: kuɾiós (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
Intens.: curioset, -eta; curiosot, -ota; curiosíssim, -íssima.
Etim.: pres del llatí curiōsu, mat. sign.