DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURIOSITAT f.
|| 1. ant. Bona cura, endreç; cast. aseo. Per la limpieza y curiositat tant admirable, doc. a. 1676 (González Sugranyes Hist. Grem. ii). Me disposí atentament a legir tots los Dietaris, y ab molta curiositat y estudi de aquells fiu recopilació, Bruniquer Rúbr. i, 20. Si ma cara és negra, no és per dexadesa ni manca de curiositat, Vilanova Obres, xi, 239.
|| 2. Qualitat de curiós; desig vehement, immoderat, de veure o de conèixer; cast. curiosidad. Plena de curiositat malsana, Rosselló Many. 49. Amb una curiositat voluptuosa i esparveradora, Ruyra Parada 23.
|| 3. Cosa estranya, curiosa, digna de veure's o que desperta el desig de veure-la; cast. curiosidad. Tractat de moltes medicines y curiositats de les dones, Flos medic. Va dur una infinitat d'objectes y curiositats maravelloses, Roq. 53.
    Fon.: kuɾiuzitát (Barc.); kuɾiositát (Val.); kuɾioziðát (Palma).
    Etim.: pres del llatí curiōsitāte, mat. sign. || || 1, 2.