Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  curt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURT, CURTA adj.: cast. corto.
I. || 1. Que té poca llargària. Aquest vel... penja massa d'aquesta part; done'm aqueix altre pus curt, Metge Somni iii. Les mànegues curtes fins al colze, Tirant, c. 57. Lo bon cauall... deu hauer gran pas e larguer per camí, e per ciutat curt e ben presat, Dieç Menesc. ii, 10. Quin és es camí més curt per aná an es Caputxins, Ignor. 53. Fas les passes curtes, Penya Poesies 113.
|| 2. Que té poca duració. Pendrem lo pus breu temps e lo pus curt que puixcam, Muntaner Cròn., c. 72. En curt temps hagueren cobrat lo regne de Leó, Tomic Hist. 32. Que curta és la vida de les flors!, Canigó ix. Pels encontorns de Sant Tomàs, que fa els dies curts, Vilanova Obres, xi, 78. Tot això fou obra de curts instants, Ruyra Parada 85.
|| 3. fig. Escàs, insuficient. No ignor que la mia força és poca, l'enginy curt e la memòria fluxa, Metge Somni ii. Y tot per lo curta qu'és s'assignació de s'Estat, Aurora 228.
II. Que té una cosa escassa, en quantitat o grau insuficient. Curt de cama: que té les cames curtes. Curt d'alè: que pateix d'ofec, de dificultat per a alenar. Curt de vista: que no hi veu bé de lluny. Curt de llevar (Empordà) o curt de tou (Mall.): pa o altra pasta que no ha tovat prou. Sembla un home esquifit... Deu ser curt de pell, pobre home, Vilanova Obres, xi, 166. Sempre de tou los surt curta | sa pasta en aquest ribell, Ignor. 54. Tant curt de vista sou que no la veys i la teniu devant?, Aurora 226. Un nan rabassut i curt de cama, Víct. Cat., Ombr. 39. Curt de paraules: que parla poc. Fills d'una gent tan curta de paraules | com era de fets pròdiga, Costa Horac. 91. Curt d'enteniment, o curt de gambals, o curt de tei: que té poc seny. Els altres, veyent-lo tan curt de gambals, l'encenien... per cremar-li la sanc y divertir-se fent-lo destraletjar, Rosselló Many. 150. Curt de diners, o curt de quartos: que té pocs diners. Ja no li passa pel cap que pugui anar curt de diners, Soldevila Fanny 42. Curt de mans, o curt de feina: treballador que fa la feina amb molta lentitud. Especialment:
|| 1. Que duu el vestit curt. Los hòmens... adés van tan llarchs que no'ls veu hom los peus, adés tan curts que mostren lurs vergonyes, Metge Somni iv. «Aquella noia va molt curta, mostra fins al genoll». Anar de curt: anar vestida una dona jove amb les faldes curtes, pròpies de les noies molt joves. «Fins ara la Roseta ha anat de curt, però la setmana qui ve la posarem de llarg».
|| 2. Que no té cua (es diu especialment dels porcs) (Mallorca).
|| 3. Que camina a poc a poc, fent poca via (Vall de Ribes).
|| 4. ant. Que no té el pas legal. Certas monedas de or curtas y no corrents, Rúbr. Bruniquer, v, 90. Del dany que havia patit ab la moneda nacsa o curta que havia presa, ibid. 81.
|| 5. Que no troba paraules per a dir; incapaç de parlar. Avent comensat de parlar, ell restà curt o les paraules li faltaren, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. Que fa la feina molt lentament.
|| 7. Que té pocs diners. «Aquest jove, el seu pare el fa anar curt, perquè sinó, gastaria massa».
|| 8. Que té el caràcter tímid, retret, incapaç d'obrar amb energia.
|| 9. Que té poc seny, escassa intel·ligència. «Eixe home és curt com de la mà al colze»: es diu d'un home molt poc intel·ligent (Castelló). «Aquest al·lot no farà res mai; és molt curt» (Mall., Men.).
|| 10. Que s'irrita fàcilment; irascible (Mall.). «Esser més curt que una moneia»: esser molt irascible. Fer curt qualcú: fer-lo irritar, fer-li perdre la paciència. Fer-se curt: perdre la paciència (Mall.). No vull aguantar les vostres trapasseries o impertinències, que be podria estrevenir-se que arribàsseu a fer-me curt... o a traure'm de solch y de botador, Penya Mos. iii, 111.
III. m. En la indústria tapera, el tap que no arriba a la mida fixada prèviament (Gironès, Empordà, La Selva). Curt model: carrac i tap de 15 línies (34 mm.) de llargada i en qualitat bona. Curt regular: tap o carrac de 15 línies i molt flac. Curt gros: tap de 15 línies de llarg per 10 a 11 línies de diàmetre en classes de segona baixant i fets a mà. Curt puntut: tap de forma cònica de 15 línies de llargada per 10 línies de corona superior, en classe flaca (Caçà, Palamós, St. Feliu de G.). Semblar un curt puntut: esser una persona curta i rabassuda (ibid.).
IV. adv. En forma breu, amb poques paraules. Aquell vull posar tot curt e sumàriament e per aquelles paraules que sien pus intel-ligibles, Eximenis, Crestià (ap. Ribelles Biblgr. 200). Lo Senyor respongué a la mare sua curt, perquè les paraules sues no fossen enteses per la gent que aquí se era ajustada, Villena Vita Chr., c. 98. O, Veritat! com parlau curt!, id. ibid., c. 15.
    Loc.
—a) Fer curt: calcular més per baix del nombre vertader. «Has dit que la dona té trenta-dos anys, i has fet curt: en té trenta-sis».—b) Fer curt: arribar un poc tard. Volia lo omnipotent pare [Júpiter] cloure la boca d'ella parlant, a que féu curt, Alegre Transf. 23.—c) Fer curt lo pas: (ant.) resoldre una cosa pel procediment més breu. Monja prenyada | ... | molt desijosa | que s'afollàs, | féu curt lo pas: | prengué bevenda, | errà la mida, | emmetzinada | morí soptada, Spill 8940.—d) Fer les llesques per curt: campar prim, tenir poc de què menjar (Mall.).—e) Lligar o Fermar curt qualcú: reprimir-lo, deixar-li poca llibertat o pocs recursos. Esta gica... no hia com lligar-la ben curteta, fer-li passar la quarentena, Rond. de R. val. 40. Ses dones... devegades fan llarc; y se comprèn: noltros homos les hem fermades curt, Ignor. 34.—f) Esser curt de llengua, però llarg de dits (Cast.), o curt de llengua però llarg d'ungles (Vinaròs), o curt de vista i llarg de mans (Mall.): esser poc parlador o aparentment poc viu, però saber-se aprofitar bé de les ocasions.—g) A la curta o la llarga: més prest o més tard. No hey ha que duptar-ho: a la llarga o a la curta, es xarop travessa d'una banda a s'altra, Ignor. 6.—h) Esser més curt que un taup (Empordà), o més curt que cua de conill (Barc.), o més curt que Lleonard (Vinaròs), o més curt que es dia de Sant Tomàs o que una mànega de guardapits (Mall.): esser molt curt, especialment d'enteniment.
    Refr.
—a) «Curt parlar, parent de callar» (val.).—b) «Després d'una de llarga, una de curta»: vol dir que les restriccions són conseqüència dels excessos (La Selva).
    Fon.:
kúɾt (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
curtet, -eta; curtot, -ota; curtíssim, -ima.
    Etim.:
del llatí cŭrtum, ‘escurçat’, ‘curt’.