DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CURULLAR v. tr.
Omplir a curull, a vessar (or., occ.); cast. colmar. De tihons y de fexines | les trones han curullat, A. Guimerà (Catalana, viii, 227). Fent curullar els plats y repetir les viandes, Girbal Pere Llarch, 33.
    Fon.: kuɾuʎá (or., occ.).
    Etim.: derivat per curull. Segons E.-G. Parodi (Rom. xvii, 59), curullar ve segurament del llatí *corōnŭlare; aquesta idea coincideix amb la de Meyer-Lübke sobre l'etimologia de curull (llatí corōlla=coronula, ‘coroneta’).