Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure curullar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CURULLAR v. tr.
Omplir a curull, a vessar (or., occ.); cast. colmar. De tihons y de fexines | les trones han curullat, A. Guimerŗ (Catalana, viii, 227). Fent curullar els plats y repetir les viandes, Girbal Pere Llarch, 33.
††††Fon.:
kuɾuʎŠ (or., occ.).
††††Etim.:
derivat per curull. Segons E.-G. Parodi (Rom. xvii, 59), curullar ve segurament del llatŪ *corōnŭlare; aquesta idea coincideix amb la de Meyer-LŁbke sobre l'etimologia de curull (llatŪ corōlla=coronula, ‘coroneta’).