Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure custodi
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CUSTODI m.: cast. custodio.
|| 1. El qui guarda o custodia. Senyor, aministrador e custodi e visitador nostre, Llull Cont. 51, 13. Los prelats e prŪnceps terrenals son custodis de la nit, Villena Vita Chr., c. 56. PrŪncep afable de la docta lira, | mestre y custodi de la forma bella, Costa Horac. 19. ņngel Custodi: l'ŗngel encarregat especialment de la custÚdia d'un home, d'una col∑lectivitat, etc. ņngel Custodi, emparau-me, Tirant, c. 399.
|| 2. En l'orde de frares franciscans, frare encarregat del govern d'un convent o d'una custÚdia. Mostren lo dia de la pietanÁa al custodi dels frares menors si present serŗ, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Pregant lo venerable gordiŗ o custodi del dit monestir, doc. a. 1485 (Boll. Lul. x, 13).
††††Fon.:
kustɔ́ūi (Barc., Val., Palma).
††††Etim.:
pres del llatŪ custōde, mat. sign.