Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dèbil
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DÈBIL adj.
Mancat de força; cast. débil.
|| 1. Mancat de força física. Era un hom molt glot, e com hac molt menjat e begut e fo ben ple, ell se sentí tot dèbil per rahó de la digestió que no's podia fer, tant era replet, Llull Felix, pt. viii, c. 26. Lleva dels teus dèbils muscles una tant poderosa càrrega, Isop Faules 17.
|| 2. Mancat de força moral. Sols malavetjau tentar sa dèbil innocència, Ignor. 18.
|| 3. Mancat d'intensitat. A la dèbil y esgrogueïda claror se colombra la màquina, Rosselló Many. 24.
    Fon.:
dέβiɫ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.). És un adjectiu d'una sola terminació, però vulgarment s'empra la forma femenina dèbila.
    Intens.:
debilet, -eta; debilot, -ota; debilíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí debĭle, mat. sign.