DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DÍSCOL, -OLA adj.
Que no es deixa corregir ni governar fàcilment; cast. díscolo. Alguns díscoles e hòmens entenents a deceptions, del públic repòs envejosos, Const. Cat. 504. Ab gust abeura-s'hi la cabra díscola | com l'anyelleta càndida, Costa Horac. 48. Sa mare... encaparrada pel geni díscol del cabalé, Querol Her. cab. 262.
    Fon.: dískuɫ (Barc.); dískoɫ (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí dyscŏlu, mat. sign.