DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DÒCIL adj.
Fàcil d'instruir; que fàcilment obeeix o es sotmet a allò que li manen o recomanen; cast. dócil. Pus no's torçia | ni's dreçaria, | ans se trencara | si la forjara | d'algun fort fòcil, | may fora dòcil, | nunca flectible, Spill 10334. Si los reys e prínceps volen esser prudents ab tot sien memoratius, providents, solers, dòcils e las altras cosas, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 9. Lo aver après les lletres humanes serveix pera tenir lo natural dòcil, Lacavalleria Gazoph. Mai he besat a dos d'igual manera, | però a tots dolçament, perquè són dòcils | a l'esguard maternal, Maragall Enllà 56.
    Fon.: dɔ́siɫ (Barc., Val., Palma).
    Intens.: docilet, -eta; docilíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí docĭle, mat. sign.