DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DALT (i a dalt o adalt). adv. i prep.
I. ant. Des de la part alta; cast. desde arriba, desde encima. Si algú lançave dalt de una torre aquesta cana, ans que no serie bayx en terra, ella se girarie, Sermons SVF, i, 185. (V. daltabaix).
II. adv. A la part alta; cast. arriba, encima. Un palau on stauen totes les bugies, e lo bugiot d'elles staua assegut dalt en una gran cadira, Eximplis, i, 30. Los sitiats | «Que visca el rey En Jaume!» | cridan a dalt, Costa Agre terra, 82. De dalt: de la part alta. Aquí dalt: aquí en la part alta. Allà dalt: allà en la part alta. Aquí dalt tenen per festes | les nits d'espessa negror, Costa Trad. 63. Allà dalt diuen l'ofici, Alcover Cont. 69. Y sentí que de dalt preguntaren: Que t'has fet mal?, Rosselló Many. 41. Aviat serem a dalt, Ruyra Parada 29. Esser tot dalt: (ant.) estar alçat, molt ple de gent en moviment. E per tot lla hon passam era tot dalt e de cascuna part encortinat e ben empaliat, Pere IV, Cròn. 156. Especialment: a) La part alta d'un edifici; el pis més alt que la planta baixa; cast. arriba. Si'm té de dir alguna cosa, digui-la aviat, que la feyna m'espera a dalt, Vilanova Obres, iv, 11. Signant ab lo dit l'escala, li digué: Tu, cap a dalt, id. ibid. 10. «La filla dorm dalt»: dorm en el pis, no a la planta baixa. «Tenc es dormitori allà dalt» (Mall., Men.). «Adalt-més-alt»: el porxe o pis més alt de la casa (Plana de Vic). «Ves adalt-més-alt a buscar el sac» (St. Feliu de T.).—b) El cel, lloc de premi dels justs després de la mort; cast. arriba. No tendries alguna potestat envers mi si no't fos de dalt donada, Gerson Passió, c. 10. Per manament diví | ella fou ma primera visió | ... | i és d'allà dalt que ve l'elecció, Alcover Poem. Bíbl. 36.
III. prep. Damunt (d'alguna cosa alta); cast. encima. Jaume, hala!, puja dalt l'abre, Penya Poes. 92. Trescant per dins l'espessura | vaig arribar dalt el coll, Orlandis Poes. 4. Segueixen baixant com si fos un mac llançat de dalt del rost, Rosselló Many. 28. Les ruixades són més espesses i de calabruix, a dalt la montanya és tot neu, ibid. 115. Vaig obirar a dalt del turó dos caps com de dues persones, Ruyra Parada 32. Les magranes s'obren dalt el magraner, Ramis Clar. 26. Dalt dalt: resseguint la part superior d'una cosa. Sa claror des fester hi cridà als bassetjers, i sempre dalt dalt els penyals, feren ploure més espessa sa pedregada, Camps Folkl. ii, 101.
IV. adv. (En els llibres o altres escrits) Abans, anteriorment; cast. arriba. Segons que dalt és ordenat, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 266). Per los inconvenients dalt dits, doc. a. 1599 (Alsius Hist. Bany. 492). Segons dalt està insertada, Ordin. Univ. 1629, fol 12. Podreu fer lo dalt dit, Agustí Secr. 70.
V. m. (substantivat) La part alta d'una cosa. Els dalts d'una casa: el pis o pisos superiors. Anem, Nena, a endagar els dalts, Iglesias Barca 34. Els dalts d'un camp: la fruita produïda pels arbres, en oposició als cereals o llegums que es cultiven en el mateix camp i que són anomenats els baixos (Mall.).
    Loc.—a) De dalt a baix: de cap a peus, d'un extrem fins a l'altre. Mirant-se a la Mundeta de dalt a baix, Vilanova Obres, xi, 44. Ple d'innoble floridura | que enllegeix vostra figura | de dalt a baix de la creu, Riber Sol ixent 20.—b) No tocar dalt ni baix: no bastar per a res, esser molt insuficient (Mall., Men.). «A una família de dotze, com som noltros, tres kilos de pa no ens toquen dalt ni baix».—c) Esser gent de qui hi ha dalt: esser gent il·lustre, d'autoritat o noblesa (Mall.). Deya que a ca seua tots eran estats gent de qui na dalt y que no venian de sas arassas, Aguiló Rond. de R. 12. A sa gent de botiga li ha agradat ferm tutetjarse amb sa gent de qui ha dalt, Ignor. 34.
    Fon.: dáɫ (pir-or., or., occ., eiv.); dáɫt (val., mall., men.); əðáɫ (pir-or., or., eiv.); aðáɫ (occ.); aðáɫt (val.); əðáɫt (mall., men.).
    Etim.: del llatí de alto, ‘de la part alta’.