Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  daltabaix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DALTABAIX
|| 1. adv. De dalt d'una cosa fins a baix. a) En sentit material. Los àngels revoltaren-se..., los féu d'un gorg de sofre ardent sa ullada, que els volca i arrestella daltabaix, Verdaguer Idilis. Vaig tirar-me daltabaix del llit, desvetllat totd'una per la idea de la realitat, Ruyra Parada 18. Una pobra dona... que feia herba dalt d'un marge..., el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix, Víct. Cat., Mare Bal. 114.—b) fig. Anar-se'n daltabaix: estar en camí d'arruïnar-se, d'esser derrotat, de sofrir una catàstrofe. «En aquesta casa se'n van daltabaix que ni se n'adonen» (Empordà).
|| 2. m. a) Caiguda súbita i profunda (en sentit material i figurat); cast. caída, hundimiento. Es món va de tomballons..., i a cada tomb un hom veu uns enfilaments i uns daltabaixos que esgarrifen, Ruyra Pinya, ii, 175.—b) Abisme, lloc espadat i profund; cast. sima, despeñadero. Un plany llastimós que venia del fons del daltabaix, Einer Capcigr. 143.—c) fig. Esdeveniment fondament pertorbador del curs ordinari de les coses; manifestació excessiva de dolor, d'alegria, d'ira, d'entusiasme, etc.; soroll i escàndol de baralla o d'altra acció desordenada; cast. cataclismo. S'estaven arrambades al portal pressentint algun daltabaix, Massó Croq. 146. Podeu contar quin altre daltabaix en aquella casa!, Girbal Pere Llarch, 237. «Quan han sabut que havien tret la rifa, hi ha hagut un daltabaix: tothom cridava, tothom reia, ningú s'entenia».—d) Gran renyada (Mall.); cast. trepe, rapapolvo. Uns quants atlots tornavan de cassà aucells amb visch... Es punxes los donaren un daltabaix que no u volgueu sebre, Ignor. 46. «Son pare li ha donat un daltabaix ferest».
    Fon.:
daɫtəβáʃ (pir-or., or., bal.); daɫtaβáјʃ (occ.); daɫtiβáʃ (Plana de Vic, Mall.).
    Etim.:
grafia aglutinada de d'alt a baix.