Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  damnar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DAMNAR v. tr.
|| 1. Condemnar; cast. condenar. Lo Duch son senyor e marit la hauia dampnada a mort, Curial, i, 13. Especialment: a) Condemnar a les penes eternes. En la sua salut són salvats aquells qui sens la sua salut foren damnats, Llull Blanq. 61, 7. La vostra sancta misericòrdia, que ella me cobre e'm defena que la vostra justícia no'm dampne, Llull Cont. 76. Salvador meu..., no est vengut per dampnar a mi, mas per salvar-me, Oliver Exc. 83.—b) refl. Sofrir damnació a la pena eterna. E aquells qui's deuen dampnar que'ls meta en infern, Llull Gentil 260.
|| 2. ant. Anul·lar, donar per dolent i nul (un contracte, una clàusula, etc.). Lo senyor d'aquella nau o leny que aquells mercaders... hauran nolieiat, los dirà e'ls demostrarà que ells que damnen e desfacen aquella carta que entre ells per raó d'aquel nòlit serà stada feta, Consolat, c. 267. E per res no u dilatets, car nós ab la present manam dampnar e uolem esser haüt per nulle tot notament que us en pogués esser fet, doc. a. 1400 (BSAL, xi, 182). Pusquen aquell raure o dampnar del libre on serà scrit, doc. a. 1405 (Col. Bof. xli).
|| 3. refl. Estar molt neguitós d'impaciència, d'irritació continguda (Cardona, Solsona, Camp de Tarr., Eiv.); cast. darse a todos los demonios, requemarse. «Jo em damnava de veure com se n'anaven els diners» (Valls). «Em damno quan veig que no hi puc anar, amb les ganes que en tinc» (Solsona). «Mirau que és per a fer damnar, aquest xicot!» (Cardona). «Aquesta dona me farà damnar» (Eiv.).
    Fon.:
dəmná (or., eiv.); damná (occ.); damnáɾ (Val.).
    Var. ort.
ant.: dampnar, dapnar, demnar.
    Sinòn.:
— || 1, condemnar;— || 3, dagarse, grifar-se, cruixir-se.
    Etim.:
pres del llatí damnare, ‘condemnar’.